El ball de fi de curs de batxillerat

La carta misteriosa!

Eren les 8:00 i tothom estava entrant per la porta gran de l'institut, ja era DIVENDRES perfí. Vaig entrar al bestivul, vaig anar directament a on hi havia la meva taquilla, al obrir la porta va caure una carta que posava:
Hola Laia,
quedem a les 5:00 de la tarda
davant la porta de l'insti. Te de
dir una cosa molt important.
El teu admirador secret ( per
que tu no saps qui sóc ) de 4rt.

Casi em desmaio al mitg del passadis, no savia qui la podria haver escrit bueno algú de 4rt segur clar ho possa a la carta es logic no; vaig continuar amb la meva vida com si no hagues passat res i m'en vaig anar cap a la classe de tecno.
Avui corretgirem els exercisis que teniem de deures, que eren per ahir, però ahir no es va presentar el professor. Per sort per que m'en faltaven 5 uff pels pels.
Va sonar el timbre ara tocava català, la classe de català es a la planta de adalt. Estava apunt de pujar les escales, però de cop em topo amb algú que em fa caure, era l'Adria (les meves amigues i jo li diem Billy) es un dels nois de 4rt, es baixet però cuki, i em diu:
-Perdò no t'havia vist, estas bé?-m'entres m'ho deia m'ajudava a aixecar-me i a recollir els llibres.
-Si, bueno no, però si. Es igual no passa res.-vaig dir avergonyida.
-A la hora del pati podriem parlar un moment? A soles?-es va posar seriu i esperava a que li digues que si per deixarme marxar.
-Si, si clar si tu vols, però passa algó, estas bé.?-em posava cada cop més nerviosa.
-Bueno adeu-es va despedir i sen va anar amb el Gerard el seu amic.
Vaig correr cap a l'Andrea i li vaig explicar tot amb tot detall. Estava flipant. Però a mi no m'agrada el Billy el que m'agrada a mi es el Gerard el seu amic ( a ell li diem Chin Chan ).
-Laia putse et vol demanar per anar al ball ...- em va dir l'Andrea rient, no se perque.
- Si em diu aixó me muero, però ell no m'agrada ja ho saps.
-Ja però si tu demana tu que li diries?.
-Dons nose que ja tu dire un altre dia o qye no puc que vaig amb una altre persona. Jo que se m'inventare algo tu tranquila guapa.!!!
Estavem a la classe avui toca veure una pel.licula, ens vam sentar: jo a la punta a la paret arropenjada, la Laia al meu costat, la Pampha (la meva companya de totes les classes) a sobre la taula del darrere, l'Andrea al costat d'ella i la Lorena al costat de la Laia.
Ja va passar una hora més estava tant nerviosa pel que em tenia que dir el Billy que em vaig deixar l'esmorzar a la motxilla.
Vaig baixant les escales lentament ell ja està a baix les escales eaperantmes.
-Hola Laia, i el teu esmorzar? -em pregunta rient com si sapigues que me le deixat per que estava nerviosa.
-Upsss me lhe deixat, emmmm... a si que volies?
-A si, era per ... si..., -ell també estava nervios.
-Per si ....-el vaig ajudar per que em començaca a fer pena.
-Demà faras alguna cosa? -es va girar i va mirar als seus amics i va fer un gest estranys.
-No per? Que vols quedar amb mi? -em vaig llençar a preguntar-li.
-Si bueno, també vindria el Gerard i el Diego- quan vaig sentir el nom del Gerard em vaig començar a possar vermella.
-Mmm....vale però ja et dire algo. Em dius el teu número i t'obro.
-No cal ja t'obro jo, que ja tinc el teu número. Bueno adeu, que tho passis bé aquesta tarda.
-Adeu-em vaig quedar de pedra tenia el meu número, i jo no li havia donat, que fort algu de les meves amigues...

Andrea vaig cridar, estas boja.

Vaig anar a on estaven totes i els i vaig explicar com va anar les dos converses d'avui.

Avui el dia se m'ha fet curt ja era la hora de marxar cap a casa. Vaig dinar i a les 16:00 em vaig començar a preparar per a estar guapa per a la " cita sorpresa ".
Vaig arribar a la porta de linstitut hi havia un noi no més alt que jo, estava desquena i no vaig saver qui era fins que es va girar. Era ell el meu amor, el Gerard, que mhavia de confesar tant important, aixxxx.

-Hola Laia que tal estas, estas nerviosa, saps qui sóc, saps algo de que et vui demanar?
- Si estic nerviosa o ecsepto, si se qui ets, i no no se que em vols dir.
-Beig que vas en bambes vols que anem a fer un tomb.
-D'acord em sembla be- la cosa rutllava bé, no be no molt bé.
Bueno el que et volia dir era si... voldries ser la meva... -mestava possant super nerviosa- parella.
-Siiiiiiii-vaig cridar ell es va espantar i tot tothom ens mirava em vaig callar i va seguir parlant.
-En seriuo ho vols ser. Buah mare meva gracies, estic boig perdut per tu no se que hauria fet si m'haguesis dit que no.
-Jo estic super boja no se com te pogut agradar.
-Ets diferent com jo. I aixó m'agrada. T'acompanyo a casa si vols anem agafats de la ma.
-Vale però això es una relacio de amics o de novios o que es per que no se res de tu ni tu de mi.
-Demà no has quedat amb l'Adria i el Diego i amb mi donç ja parlarem daixo dema vale dons. Ja em arribat -em va fer un peto i sen va anar.
-Adeuuu .

Que fort espero que dema sigui igual que avui very perfect.!!!!!!