Una paraula, una frase, una acció; ben poc em cal per fixar-me en mitja síl·laba i repetir-la indefinidament cap a dins. Cap amunt, cap avall, de nou amunt i un cop més avall... Així, en una roda que mai no es deté. Una roda que no fa altra cosa que pegar voltes: una, i dos, i tres... massa voltes.
Només em va caldre una afirmació, una única afirmació teua, en un moment de debilitat meu, per començar a girar la roda.
Només em va caldre una acció, una acció que vaig captar fugaçment, per fer la roda de les teues voltes tornar a girar.
Només em va caldre un sospir, un tardar, una desconnexió, per ja no poder tornar a pensar en altra cosa.
Al cap i a la fi, he fet d'aquest martiri el meu esport, la meua rutina, la meua forma de vida. Tant de bò pegar tantes voltes servira d'alguna cosa...
YOU ARE READING
Desfogaments
PoetrySiga tothom benvingut als meus pensaments, als meus escrits terapèutics.
