Desfogaments

VIII. Usar i tirar

Com una nina, una joguina, profundament desitjada per una petita xica, així em senc, una joguina d'usar i tirar, que un cop ha quedat satisfet, ha quedat saciat el meu amo, torne a ser la mateixa deixalla a la que sempre he quedat destinat a ser.

Usar i tirar, com cada nit, emprat fins que, a la matinada, torne a ser reciclat, bescanviat per un tros inert de plàstic que, tanmateix, sembla que done més completitud a la meua existència que la meua persona mateixa.

Qué no sóc suficient? No sóc allò que et cal? No sóc res per a tu? Només una joguina d'usar i tirar?

Doncs no, ja estic fart, fart, fart, fart. Fart de tota aquesta merda. Fart de no ser suficient per a ningú. Fart de no ser suficient per a mi mateix. Fart de no poder mirar-me a l'espill, al mirall. Fart, fart, fart... Completament fart de ser sempre el remei que cura le teua enfermetat, fart de ser algú a qui ningú sap, o vol, escoltar.

Fart, fart, fart...