Desfogaments

XV. Il·lusions

I cada dia, de nou, em torna a passar.
M'il·lusione amb cada mínim gest, pensant que, en el fons, el fas per mí.

Cada cop que vas ben mudat,
potser siga per mí?
Cada cop que somrius al vent,
potser siga per mí?
Cada cop que et fas públic,
potser siga per mí?
Cada cop que proposes un pla,
potser siga per mí?
Cada cop que, en general, reacciones,
potser siga per mí?

Però cada cop recorde que, en tot cas, no és degut a mí, sino que, en tot cas, es deu a qui tu i jo ja sabem.