Salvatges

Capítol 1

El seient del cotxe es incómode, però els ulls s'em tanquen i començo a adormir-me. Les converses dels meus pares al davant es van convertint en un xiuxiueig i el motor del cotxe acompanya les seves veus.

Sóc a l'institut amb les meves dues millors amigues al costat. Parlem de temes sense importància i aleshores passa pel meu davant en Joan. M'ha picat l'ullet o només m'ho ha semblat? Tinc la sensació que em fonc i quan ell es uns metres mes enllà ens posem a riure les tres. Elles també ho han vist.

Aquella tarda anem en Joan i jo al parc. Decidim anar a caminar per l'arbreda del costat del parc. Parlem dels nostres problemes amb els amics i de moltes altres coses. Tinc moltes ganes d'agafar-li la mà, i m'estic decidint sobre agafar-li o no; vull notar la seva pell en contacte amb la meva i vull demostrar-li tot el que sento per ell, però tinc por. Tinc por que ell no senti el mateix, tinc por que em consideri només la seva amiga, tinc por que... De cop noto la seva mà tocant la meva, el miro a ell i després miro a les nostres mans, ell fa el mateix i quan ens tornem a mirar somriu. Jo també somric i continuem caminant. Mentre parlem de moltes tonteries m'adono que el noi que m'agrada des de fa dos anys i mig m'ha agafat la mà, sent el mateix per a mi!. El cor em batega molt fort i un cúmul de sensacions recorren el meu cos, ara ja sé què és estar enamorat i és una sensació meravellosa.

Em desperto i m'adono que, encara que no fagi ni dues hores que he marxat, ja enyoro en Joan. Després d'aquell dia al parc vam començar a sortir junts i ja portem dos anys. Quan els meus pares em van dir que a Juni, a casa la tieta Mónica, vaig notar que em donaven un cop de puny a l'estòmac. M'estimo molt la tieta Mónica, però si anava dos anys a viure allà no podria veure en Joan. Vaig anar a l'habitació a plorar i vaig trucar en Joan. Li vaig explicar tot entre sanglots i dos minuts més tard ja era davant de casa meva. Vaig sortir sense donar explicacions i vam anar a darrere la casa. Vam estar parlant durant molta estona; primer em va tranquil·litzar, vam parlar de tot el que sinificava per mi marxar d'aquella manera i finalment vam parlar sobre que en feiem de la nostra relació. Vam decidir que parlariem per Skype i que ens ho explicariem tot, fins i tot si ens enamoravem d'una altre persona. Ens vam fer un petó de despedida i vam tornar cadascú a casa seva. Tot just arribar a casa vaig trucar la tieta i l'hi vaig fer prometre que baixeriem cada cap de setmana a St.Fermí.