L'endemà, dissabte, feia una tormenta molt forta, vaig tenir un dia horrible, tot em sortia malament, vaig intentar de fer un pastís i s'hem va cremar, vaig perdre el reproductor de música, la Maria, la meva millor amiga, és va enfadar amb mi, havien operat al Marc, aquell nen especial, que tothom pensa que per tenir una malaltia és diferent, i no, és especial, vaig supendre aquell examen al qual em vaig esforçar tant a estudiar-lo, aquell dia... Ja no podia més. Al arribar a casa, només vaig tirar la cartera i em vaig estirar al llit, vaig posar la meva música preferida i vaig plorar, de sobte va entrar la iaia i em va dir:
- Anna! Perquè plores?
- Iaia.. Perquè la meva vida és una desgràcia! Sempre tinc mala sort, semblo embruixada!, la bona sort sempre s'hem acaba i cau en picat, i no puc més... He intentat fer un pastís i s'hem ha cremat, he perdut el reproductor de música, la Maria, la meva millor amiga, s'ha enfadat amb mi, han operat al Marc, aquell nen especial, que tothom pensa que per tenir una malaltia és diferent, i no, és especial, he suspès aquell examen al qual em vaig esforçar tant a estudiar-lo..
- Però Anna! No ploris per això disfruta de lo bo de la vida, no et rendeixis mai, perquè per molt petita que sigui la teva finestra el teu cel segueix sent igual de gran.
- Però iaia, esque tinc molta mala sort! És normal que plori!
- Mira, si vols ara anem a fer un altre pastís i t'ajudo, demà et compraré un nou reproductor de música, si vols anirem a veure en Marc a l'hospital, i l'examen ja el recuperaràs, tu tranquila!. Va dir la iaia treien un somriure per sota el nas.
- Moltes gràcies iaia! Moltes gràcies per ajudarme encara que tu estiguis pitjor que jo, i per fer-me somriure, veus ja ho has conseguit!
- Mira Anna! Ja ha passat la tormenta, i mira quantes estrelles! Estic segura que la mama també et donarà força per tot.
Vaig abraçar a la iaia, i vam anar a la seva butaca, i poc a poc se li van anar tancant els ulls, fins que és va adormir, vaig anar a buscar una manta per tapar-la. Vaig posar el cap a la seva falda, i poc a poc s'em van anar tancant els ulls, fins que em vaig adormir, pensant en lo gran que havia estat la iaia, desde sempre que havia estat la meva millor heroina.
YOU ARE READING
ESTÀ TOT A LES ESTRELLES
Teen FictionLA PERSONA MÉS FORTA EN EL MEU MÓN Era nit de divendres, i com cada nit, estava cuidant a la iaia. La meva iaia, la persona més forta en el meu món. La meva iaia, aquella persona que em va ajudar quan la mare va morir, la que em va ajudar a menjar-m...
