ESTÀ TOT A LES ESTRELLES

M'HO HAS PROMES

Avui, diumenge, havia quedat amb l'Andrea per anar a fer un treball de música, i deixava a la iaia sola, patia molt, mai l'havia deixat sola, exepte quan anava a l'insti, bé, van arivar a les onze, i havia de marxar tot el dia amb l'Andrea, i la iaia em va dir:

- Anna, tranquila, jo estaré bé, t'ho prometo.

Li vaig fer un petó i una abraçada i vaig marxar.

La iaia va fer-se l'esmorzar, i va decidir anar a passegar una estona, ella mai sortia sense mi, però avui ho havia de fer, va anar en uns bancs, i és va trobar a les seves amigues de tota la vida, van estar parlant, i al cap d'una estona la iaia va decidir anar al supermercat, però anant cap allà, li va agafar una baixada de sucre, i va caure enrrere, i amb l'ensurt, li va venir un infart, va passar per allà la Mari Angels, una aniga amiga de la mare, va trucar al 112 i és va quedar a fer-li companyia, jo encara no savia res quan em va sonar el telèfon, el vaig agafar i la Mari Angels, em va dir:

- Anna! Quan puguis vine a l'hospital a l'habiació 123, la iaia ha caigut.

Vaig tirar el mòvil a terra i em vaig quedar pàlida, casi no podia respirar, i sense dir res ni a l'Andrea, em vaig posar a córrer sense parar fins arribar a l'hospital, a l'habiació de la iaia. Vaig entrar i vaig veure a la iaia en una camilla, amb una màscara d'aquelles, per poder respirar, havia perdut la memòria, em vaig posar al seu costat i la vaig abraçar tot dient en veu baixa:

- M'ho has promès,m'ho has promès...

La iaia va obrir els ulls i em va somriure, i els va tornar a tencar. Em vaig quedar a dormir allà a l'hospital a una cadira super incòmoda, però estava al costat de les estrelles, miran-les i somrient, i plorant a la vegada, em vaig girar i vaig veure a la iaia miran-les, també, i de sobte va dir:

- Anna?

Vaig cridar als metges, dient que ja m'havia reconegut, i em van dir:

- Noieta, la teva àvia no se com s'ho ha fet però en menys d'un segon s'ha recuperat de tot, ja està bé ja pot anar a casa.

Ens van portar a casa amb ambulància i quan vam arribar li vaig dir:

- Iaia! Ha sigut la mama! La mama t'ha curat!

- Ja ho se Anna, t'ho vaig prometre, i la mama m'ha ajudat a acabar la promesa bé.

Vam anar a la seva butaca, i poc a poc se li van anar tancant els ulls, fins que és va adormir, vaig anar a buscar una manta per tapar-la. Vaig posar el cap a la seva falda, i poc a poc s'em van anar tancant els ulls, fins que em vaig adormir.