22/5/1970 - CARTA 1
Hola Joan, soc la Sandra. Espero que em recordis... fa uns dies ens vam conèixer en el bar de la cantonada amb la presentació de la Susana. Vam passar un bon moment parlant.
Com et trobes? Et volia escriure per dir-te que vas deixar la teva jaqueta en una cadira i la Susana i jo l'hem recollida. Aquest cap de setmana, la Susana celebra el seu 20è aniversari amb una festa. Estàs convidat si vols. D'aquesta manera, podem continuar la nostra conversa i et retornaré la jaqueta.
Espero veure't aviat!
- Quina sorpresa aquesta carta, la meva mare mai m'havia parlat d'aquest home- Vaig dir amb un to bastant inquiet.
- Potser era un simple amic que va fer durant aquell estiu.- Va dir en Jordi
- Sí, però em sembla estrany perquè sempre m'havia dit que durant la seva joventut mai havia tingut cap relació estreta amb cap home.
- Però no donis coses per suposades, hi ha més cartes, potser no va acabar en res.
- No ho sé..., potser està relacionat amb el meu pare, sempre m'ha dit que haver-se quedat embarassada va ser una cosa imprevista i que després ell va decidir marxar, per això jo mai l'he conegut, la meva mare deia que no valia la pena conèixer a una persona que no volia formar part de la teva vida; així i tot, no tinc res clar. A vegades, quan parlava de la seva joventut sentia que amagava algunes coses.
- Dona estigues tranquil·la, encara hi ha 3 cartes més dins de la caixa, i sembla que també hi ha un sobre, acabem de llegir les cartes, potser la teva mare tenia motius per amagar-t'ho, però no pots treure conclusions sense saber-ho del cert
Així ho fan, la Laura, amb en Jordi al seu cantó, obra la següent carta:
4/9/1970 - CARTA 2
Estimat Joan, ja fa uns quants dies que no ens veiem, des que et vas mudar amb la teva família als Estats Units. Quan em vas donar la notícia, vaig notar com tot el que hem viscut aquest estiu, es tornava de cop nostàlgia. Et trobo molt a faltar, m'has fet passar un estiu inoblidable, suposo que per això se'm fa tan estranya la teva absència en aquest poble on hem creat infinits records.
Encara recordo el primer cop que ens vam trobar sols després de la festa de la Susanna, quan ens vam anar a banyar a la platja del port i se'ns va posar a ploure, va ser increïble, tot i això, el millor record que em guardo, són les passejades que fèiem per la vora del mar després de sopar, on conversàvem de mil i un temes diferents, i mai ens quedàvem sense. M'hauria agradat que et quedessis aquí per sempre, però no ha pogut ser.
Amb el pas del temps les circumstàncies ens han separat, i han fet que les nostres vides agafessin camins diferents, però sé que el nostre vincle serà difícil de trencar.
He pensat molt en tu després de la nostra separació. M'agradaria que ens poguéssim retrobar algun dia, tot i que és difícil, no és impossible.
No sé si llegiràs aquesta carta o si ens podrem tornar a trobar, però volia que sabessis que gràcies a tu he aportat més aventura i amor a la meva vida, i he après a valorar cada petit moment de les experiències compartides.
Et desitjo el millor en aquest canvi i espero que ens retrobem aviat!
Amb tot el meu afecte, Sandra.
