17/12/1970- CARTA 5
Hola Sandra,
Soc la Dolors, la mare d'en Joan, suposo que t'estaràs preguntant per què t'estic escrivint jo.
Sincerament, em costa trobar les paraules adequades per expressar tot el que vull dir, però començaré per explicar-te tot el que ha passat.
Quan vam arribar aquí als Estats Units i vam començar-nos a instal·lar a la casa nova, en Joan estava molt trist perquè havia deixat a tots els seus amics al poble, i sobretot perquè ja no et veuria més. Les primeres setmanes van ser especialment difícils per a ell, ja que li costava relacionar-se amb la gent d'aquí. No obstant això, un dia va decidir anar a un bar i allà va conèixer una noia. En Joan, després de llegir la primera carta que li vas enviar, va passar una setmana assegut davant de l'escriptori intentant escriure una resposta per a tu. Però finalment es va rendir, creient que no tenia sentit mantenir l'amor que teníeu si no podíeu veure-us. Ell pensava que havia d'anar endavant i deixar enrere aquesta situació, i va començar a relacionar-se amb aquesta noia. Tot i això, vull que sàpigues que jo sé que mai podrà donar-li tot el seu cor, perquè sempre hi haurà un petit espai reservat per a tu en el seu interior.
Quan van arribar la teva segona i la tercera carta, ja no se les va ni voler llegir. Nosaltres li dèiem que ho fes, que sempre hi havia una petita esperança que us tornéssiu a veure, però ell s'hi oposava constantment. Suposo que era la manera d'amagar tots els sentiments que encara tenia per tu.
Com que en Joan no volia llegir les cartes, jo les obria simplement per assegurar-me que tots estàveu bé i per veure si hi havia hagut algun inconvenient. I gràcies a això, quan va arribar l'última carta, encara que ell no volia llegir-la, no vaig dubtar a explicar-li el seu contingut.Quan li vaig explicar, es va quedar bocabadat, no sabia què dir. La seva primera reacció va ser marxar, es va mudar encara més lluny amb aquesta noia que és la seva actual parella.
La seva reacció va ser de total sorpresa i va quedar sense paraules. En primer lloc, va decidir marxar i traslladar-se encara més lluny amb aquesta noia que ara és la seva parella actual.
Nosaltres hem intentat fer-li veure la realitat i raonar, però ho hem trobat molt complicat, i ell no ens ha escoltat. Abans de marxar, em va demanar que et redactés aquesta carta per explicar-ho tot i demanar-te perdó per la seva covardia.
Em sap molt de greu que t'hagis assabentat així, vam intentar fer el possible perquè fes les coses bé, però no va ser el cas. Per part nostre també tens tot el suport que vulguis per tirar endavant l'embaràs. Qualsevol cosa no dubtis a dir-nos-ho.
Amb estima, Dolors.
A la Laura li queien llàgrimes dels ulls, ara entenia perquè la seva mare mai havia volgut saber res més del seu pare i l'entristia el record de la seva mare, i pensar com de dur i difícil havia sigut tirar endavant un embaràs sola. Després d'això, la Laura no va voler saber res més, tampoc va voler buscar el seu pare, perquè creia que no valia la pena trobar a un home el qual no li vas importar ni gens ni mica.
A partir d'aquell moment, va tornar a guardar totes les cartes a la caixa, i la va posar a les golfes, simbolitzant un final d'etapa, i un començament d'un altre. Ara s'havia de centrar a acabar les seves mudances i construir la seva pròpia família.
