Destins Entrellaçats

Capítol 4

El primer que veig és la mirada del Noah concentrada en mi. M'examina i em fa una repassada de dalt a baix. No m'atreveixo ni a mirar-lo. L'Alice em mira espantada, sortim tan de pressa com podem d'allà. Hem anat a parar tancades al cotxe. Després d'una estona l'Alice trenca el silenci incòmode que s'havia format.

— Ho sento Jess... El meu cervell... simplement ha deixat de funcionar per uns moments! — Diu expressant-se amb gestos que ni ella entén. De mentre, va arrencant el cotxe en marxa.

— Ja ho pots ben dir ja, oi tant t'ha deixat de funcionar. — Ella em respon ficant els ulls en blanc.

— De totes maneres, segurament que te n'alegres que t'hi hagi portat. No ho dubto. Ho sé.

— Doncs t'equivoques — Menteixo. Ella es gira i el seu cos acaba completament davant del meu.

— Estaves bavejant per un tio! 

— ALICE LA CARRETERA — Ja hi tornem, no sé ni com ha pogut treure's el carnet de conduir.

Arribem i aparca el cotxe davant de casa meva.

— Segueixo sense creure'm que d'aquí a dos dies ja no et tindré.

— Ni jo — Li contesto amb un somriure nostàlgic. En part sé que la nostra relació no pot acabar així com així, ens coneixem des de primària! Però també sé que no serà igual que com està ara, i això m'entristeix.

— N'estàs del tot segura que no voldràs que et porti a l'aeroport? 

— Del tot, tu has d'anar a treballar demà a més, el Justin em va dir que ja em portaria ell.

— D'acord, d'acord, però hauria sigut una bona excusa per saltar-m'ho si t'ho penses bé... — Li contesto ficant els ulls en blanc.

— Et trobaré molt a faltar Jess... — Em diu amb uns ulls de vidre que sembla que a qualsevol moment vagin a explotar de llàgrimes.

— Jo també Alice... — Dic mentre l'abraço.

— Però tu ja saps que aquesta mudança per tu no significa que perdem el contacte veritat?

— És clar que no! — Menteixo mentre se m'omplen els ulls de gotes salades.

— Escriu-me cada punyeter dia!

— Això potser ja m'ho repenso més

— Bé tu decideixes. — Em diu ficant-se sarcàstica mentre se li escapa un riure per sota el nas.— Però que sàpigues que jo sí que t'escriuré cada dia! — Se m'escapa una rialla.

— Adeu, Alice— Dic mentre abaixo el to de veu.

— Adeu, Jess. — Em contesta trista. És l'hora, les dues ja sabíem que tard o d'hora ens deixaríem portar per diferents camins.

Surto del cotxe i veig com el cotxe va marxant cada vegada més lluny de mi. Entro a l'apartament i em deixo caure com un mort sobre el llit. L'esgotament em va començar a recórrer per totes les parts del meu cos deixant-me feta un fastig. Anant al concert... No me'n penedeixo pas, però ha sigut molt cansat. Sentint tota la gent cridar, suar i cridar més. Crec que m'han possiblement deixat sorda d'una orella. Però, no puc negar que veure el que he vist i escoltar el que he escoltat en directe ha estat... Una cosa.

He anat a un sol concert, i fa anys. Però no s'hi troba ni un punt de comparació amb el d'avui. Aquest grup... És simplement que està a un nivell que em supera! Encara puc recordar els seus ulls concentrats en els meus. La seva perfecta cara... No tinc paraules per descriure-ho. Sort que l'Alice no ho ha vist. Si sabés que hem mantingut contacte visual seria capaç de mudar-se amb mi només perquè li expliqués cada segon sencer, detall per detall. La trobaré molt a faltar.

Miro l'hora i em quedo en literal shock. És massa tard. O me'n vaig al llit immediatament o demà no em desperto! Però això no és el que més m'ha deixat parada és la trucada o els missatges no existents del meu xicot. Pensava que em demanaria perdó pel que m'ha dit per ara, però estava equivocada. Perquè... Estava equivocat no? 

No ho sé, però el que si sé és que m'està venint una barreja entre mal de cap i mareig, no sé si és per les dues copes que m'he pres o per com ha anat. No en tinc ni punyetera idea però necessito dormir.

Han passat molts minuts, els quals els he gastat pensant en tot el que ha passat avui i reflexionant fins que he pogut dormir del tot. Això sí, el que no planejava és somiar amb ell. No, no el meu nòvio. Ell.