Destins Entrellaçats

Capítol 3

No puc explicar-vos com és de captivadora la seva veu. Que bonic que sonava. I després de sobte, els seus ulls es van trobar amb els meus. La respiració es va quedar atrapada. El meu pols anava a mil per hora. Hòstia, odio reaccionar així, però el meu cos s'ha congelat i ja no tinc el control. Està cantant i no aparta la mirada dels meus ulls. Intento apartar la mirada. No vull que em miri a mi tal com estic així. No vull que pensi que jo soc una noia més de la llista d'enamorades per ell. No estic pas enamorada ni m'agrada. No soc com la resta de noies que estan fortament obsessionades amb ell. Però no puc mirar cap a un altre costat. Cap dels meus músculs o parts del cos poden posar-se en moviment. M'he hipnotitzat intentant aclarir els seus ulls. Obre més els ulls. Se li veu un xic de brillantor. Segueixo sense saber de quin color els té. Merda! Estar a primera fila no ha sigut una bona idea. Ara dec semblar un nadó en veure una piruleta. M'estic començant a tornar vermella com un tomàquet o això sento, ell no aparta la mirada i m'està començant a intimidar.

S'ha acabat la primera cançó, l'únic que sento són aplaudiments i xiscles, i l'únic que veig és el seu perfecte rostre. No m'hi havia fixat, ha tingut una guitarra aparcada al seu costat durant tota l'estona. L'agafa i se la fica en posició per tocar. La seva veu continua sentint-se de la mateixa manera addictiva i seductora que ha estat abans, però ara amb el retoc extra del fet que toca la guitarra de puta mare. Tant de bo ningú m'estigui mirant, estic bullint per dins, segurament també per fora.  I, just mentre els nostres ulls s'estaven connectant amb la mirada... Unes calcetes volen per la cara del Noah. No vull ni saber la meva reacció si m'hagués passat això a mi. Ell, simplement riu i li pica l'ullet amb cara seductora. Com? A cas la gent ho té normalitzat o què això? En quin moment et quedes sense calces a un concert només perquè vols que un famós noti la teva existència?

M'està entrant ganes d'assassinar la noia que ho hagi fet. Espera. Què acabo de dir?! M'ha ficat gelosa això? No és clar que no! Com vull estar gelosa d'un paio que acabo de veure per primera vegada en la vida! Però segueixo pensant que la connexió de la mirada que hem mantingut durant unes quantes cançons ha sigut tan... 

Hem sopat, els cantants ja se n'han anat de l'escenari i jo he estat ballant tota l'estona amb l'Alice. Hem begut unes copes, l'Alice va borratxa, però no molt. Jo no he begut tant com ella així que el més fiable és que de tornada condueixi jo.

S'ha acabat el concert. Estem a l'interior de l'edifici encara, hi queda poca gent. Deuen ser les repanfiles que volen fotos amb els cantants. No em sento preparada per la ràfega de preguntes que m'esperen sortint de la boca de l'Alice.

— I doncsss? Que t'ha se- — La tallo per evitar l'entrevista sencera.

— Ha estat bé — Menteixo sense molt entusiasme. Realment ha sigut espectacular. Ell... Ha estat perfecte. L'Alice se'm queda mirant amb la boca oberta, delatant-me.

— Ets tan mentidera Jess. Per l'amor de Déu. Ho saps i t'ha encantat! No t'havia vist mai bavejar per un noi, aquesta vegada l'has feta bona!

— Au va calla! — Li contesto mentre l'acuso amb el dit índex.

— OH MARE MEVA. CREC QUE ACABO DE VEURE UN DE LA BANDA.— L'Alice comença a córrer i jo l'únic que faig és seguir-la. No se ni on va, però si la perdo de vista sí que l'hauré feta grossa.

Es para, hem anat a parar dalt de l'escenari.

— ALICE!  Vols parar i explicar-me que vols fer d'una vegada?  Estàs boja!? Perquè pregunto això si ja ho sé la resposta?! — M'està tornant boja. M'agafa del braç i m'arrossega fins a un passadís de darrere els vestidors on hi ha diverses portes.

— Però a tu què cony et passa pel cap?

— Shhhht!  — Em diu demanant-me silenci en un moviment de mans. — Estan allà mateix!

Ens apropem a la porta que m'acaba d'assenyalar. Dins hi ha una àmplia i moderna sala d'estar. Hi han uns finestrals que il·luminen tota la ciutat, un bar, quatre sofàs de pell color negre i. Tots els músics de la banda! Bé, no tots, falta el Noah.

— Saps que el que estem fent és il·legalment il·legal oi? Ens poden denunciar!

— Oh mare meva Jess. Mira'ls! Són molt atractivament seductors.

Li fico el dit índex demanant silenci davant la seva boca tal com ella m'havia fet abans per escoltar el que diuen.

— Encara no em puc creure que aquest ha sigut l'últim concert.— Diu el guitarrista de cabells llargs.

— Tens molta raó. Actuar sobre l'escenari és la millor part del nostre treball.— "El bateria"

Per una porta de dins la sala, surt en Noah. 

— Hola Ryder, la Rachel ens demana si volem anar a casa seva, ha ajuntat uns quants amics de qui tu et fas, "perquè hi vagis". — Ho remarca per si no era evident. Aquest és el guitarrista de cabell curt i castany. Està prou bé, però per mi no si us plau.

— Divertiu-vos doncs.

— No vols venir?

— Aquesta paia és més eufòrica i pesada que tu.  — Diu ficant-se la mà pel cap, cansat.— L'última vegada que ens vam trobar va intentar agafar-se de la mà amb mi.

Tots riuen, a mi se m'escapa un somriure per sota el nas. Té un somriure magnífic amb unes dents que semblen impreses. 

— Jo m'agafaria de les mans amb ella encantat si després puc tirar-me-la. — Odio aquest tipus de converses que es treuen els homes perquè no saben què més dir o perquè simplement són homes. Ells sempre es creuen tan superiors a les dones! M'ha pujat la ràbia al cap, són repugnants.

— Potser és perquè jo tinc millors estàndards que tu.— Li contesta convençut en Noah.

—No, no ho ets. A tu t'importa una merda a qui et tires.

— Disculpa'm?

— No te'n recordes ni de com són.

— La Rachel és rossa- — Li talla abans que pugui dir res més.

— És morena"

— Ah.  

Simplement nois.

— Rendeix-te Ryder, ets igual que jo.

— És pitjor, almenys tu parles amb elles abans de tot. — Salta un.

— I jo de què tinc culpa si les meves habilitats físiques són prou fortes per ometre l'avorrida xerrada del principi?

— Ets completament cregut.

— Si vols te n'ensenyo— Li contesta picant l'ullet.

Com pot una persona sentir-se tant superior a algú? Ser tan cregut? Bé, són nois, que m'esperava.

— No puc creure com de bé li queda aquella samarreta ajustada... — De cop em mira i em dedica un dels seus somriures malèfics.— Necessito presentar-me!

— Perdona què?! Deus estar de conya oi? Saps que estem il·legalment espiant a unes persones veritat? I a sobre ara et ve la magnífica idea de presentar-te?! Ets boja?!

— Ho heu sentit? — Diu el bateria. Merda. Ara sí que l'hem cagat i ben forta.