Dracs del cel

Capítol 3: La curiositat

No em podia treure del cap els ulls del drac i mogut per una estranya curiositat l'endemà al matí vaig decidir endinsar-me en el bosc per anar a trobar el drac. La por em tenia dominat però la curiositat era més gran. A mida que avançava pel bosc, els arbres cada cop tenien menys fulles i la llum disminuïa. Arribat a un punt les branques dels arbres començaven a estar cremades i feia pudor a sofre, el bosc s'anava tornant menys dens. De cop vaig sentir un cruixit i vaig veure un arbre que queia més enllà.

-Que hi ha algú? -Vaig dir.

Ningú va respondre la pregunta i vaig continuar avançant tot neguitós. 

De sobte va apareixer un drac a prop d'on era jo.

-Aaaaaah -Vaig voler llençar un crit que no va arribar a sortir de la meva gola i vaig arrencar a correr en una direcció desconeguda. Al cap de dos minuts ja estava cansat i no podia més. Vaig caure a terra. Quan creia que ja seria menjar de la bestia, de sobte un altre drac va apareixer volant i em va recollir del terra amb les seves urpes. Allà mateix volant em vaig desmaiar. 

Quan em vaig despertar estava a dins una cova, estava fet pols i em feia mal tot. Vaig observar que estava estirat a un llit fet de pell. Davant meu hi havia un drac assentat a terra.

-Com et trobes? -Va preguntar.

Bé - vaig respondre.

-Com és que parles? Mai havia sentit que cap drac parlés l'idioma dels humans.

-I ara, si ets tu que parles el meu idioma.

-Com pot ser? -Vaig dir.

-Si no en sé!

-Renoi en deus haver après algun lloc. Però la qüestió és què hi fas aquí? No hi hauries de ser, no has vist el drac que et perseguia? Et podia haver menjat!

-Donç no ho sé, he volgut entrar al bosc a buscar fruites silvestres i m'he perdut. - Vaig mentir. - I tu per què no se'm menges?

-No soc com els meus companys, em cauen bé els humans. Ells diuen que els humans ens han atacat des de sempre i per això ara els hi hem de tornar. Però jo crec que no sou tant dolents i que podriem viure tranquil·lament. I he acabat aquí. Els altres dracs no volien tenir tractes amb altres que no odiessin els humans i m'he hagut d'exiliar a aquesta cova. 

-Ho sento - Vaig respondre instintivament.

-No passa res, al cap i a la fi m'estàs parlant per tant jo ja estic content de tenir tractes amb vosaltres.

Vaig pensar que això no agradaria gaire els meus pares o al governador, però no l'hi ho vaig dir. En aquell moment vaig recordar que els meus pares devien estar patint per mi a casa i el drac com si m'hagués llegit la ment em va dir:

-Els teus pares deuran patir per tu no? Per cert, jo em dic Arrax i tu?

-Jo em dic Bill.