CAPÍTOL 2: EL DIA QUE TOT VA CANVIAR

19 1 0
                                    

Recordo molt bé aquell dia. El dia en que vaig veure un drac per primera vegada. Sempre en veia les conseqüències però mai havia vist un drac. Havia sortit per anar a comprar el pa al forn i a buscar uns sabons a la drogueria. Quan tornava cap a casa meva, que està a les afores el vaig veure. Entrant al bosc. Ell es va girar. Em va mirar fixament amb els seus ulls taronges i vermells amb les pupil·les poc dilatades. Em vaig quedar paralitzat del terror. No podia moure ni un múscul del cos. El terror em tenia absorbit. 

El drac va tornar a girar el cap i va continuar el seu camí endinsant-se al bosc. Jo ràpidament vaig tornar  cap a casa corrents cridant que el camp estava cremant. Que l'havia cremat un drac.

-Has vist el drac? -Em van preguntar. 

Després de pensar-ho una mica vaig respondre:

-No

Les autoritats i el poble ens van ajudar a apagar al foc que s'acostava perillosament casa nostre, afortunadament no hi va arribar. Tot i l'ajuda dels veïns, el camp ja estava cremat i no s'hi podia ser res més. Ens haviem quedat sense collita. Però jo encara tenia clavada al cervell la mirada del drac. El terror se'm va quedar al cos ben bé durant tot el dia.

Els meus pares van pensar que havia quedat en estat de "shock" per el que acabava de passar, haviem perdut molts diners que ja no recupereriem fins l'any vinent. 

Dracs del celTempat cerita menjadi hidup. Temukan sekarang