Només sortir de la cova em vaig trobar amb un camí que vorejava el precipici i del qual era molt fàcil caure avall. Però vaig fer el cor fort i vaig començar a caminar. A mesura que anava passant-hi anaven caient pedretes pel penya-segat. Estava molt espantat. En el moment que estava debatent dintre el meu cap si estava més espantat quan em vaig trobar el drac o passant per el camí, em va relliscar un peu. I el peu és clar el van seguir les cames i segurament l'hauria seguit el cos si no hagués aconseguit agafar-me a temps a una roca que sobresortia. Em sembla que el moment que pitjor ho vaig passar queda molt clar. Vaig seguir caminat per el sinuós sender i vigilant el costat esquerre on tenia el precipici.
Quan quedaven uns escassos 20 metres per arribar al final del camí pel costat del precipici i tocar un terra on estigui salvat, van apareixer uns corbs que no tenien intenció de deixar escapar cap tresor. Jo portava un collaret de plata i semblava que els corbs el volien a tota costa, fins i tot m'arribarien a fer caure per el penjoll.
Em van començar a esgarrapar la cara amb les seves urpes intentant trobar el collaret. Quan el van trobar el van començar a estirar. Jo no podia respirar i el més raonable que em va semblar que podia fer va ser treure'm el collaret de plata i deixar que se l'emportessin els corbs.
Havia perdut un collaret de plata, però havia conservat la meva vida. Quan vaig arribar al final del camí em vaig asseure i vaig respirar fondo per tranquil·litzar-me. Ho havia aconseguit. Havia superat el primer obstacle.
YOU ARE READING
Dracs del cel
FantasyEn Bill és un habitant d'un poblet medieval a prop de Barcelona i el seu poble ha estat atacat des de fa anys per uns dracs. Descobrirà un altre drac al qual han marginat perquè és diferent als altres. Aconseguiran junts fer migrar als altres dracs...
