Tots els cops que he mort

1. Verí

Si arribes a casa amb moltíssima sed de treballar tot el dia.
Si tens ganes de prendre alguna beguda que et refresqui, com podia saber que aquell recipient s'havia reaprofitat i el que contenia realment era matarrates?
Ho era?
Sóc un home moré i pelut, tinc una colla de fills i una nena petita que s'encarrega de fer feines de casa quan torna d'escola.
La mare i els fills treballen tot el dia. I jo? Voltava molt però de fer no feia res de bó, més aviat tot el contrari.
Som cigronaïres, sempre amb l'olla al foc. Abans el Gossot, un pastor alemany molt poc amigable amb extranys, era el que la protegia. Ens el van portar expressament. Corria la veu que desapareixien criatures.
He patit molt, m'he quedat paralitzat i treia brumera per la boca. El Gossot bordava però els ulls de ma filla no el permeteren apropar-se. Els mateixos ulls que no es van perdre ni un detall de la meva agonia.
Em moria, i no tenia cap opció de sobreviure. Tampoc no podia articular cap paraula, els meus pensaments volaven i volaven. Records dels moments més importants, dels meus germans i cosins. Del casament que va coincidir amb el de la meva germana i va ser una gran festa. El naixement dels meus fills i la mort d'alguns. Un cop va ser un caos a casa. En va néixer un, i tots estàvem molt atrafegats.. i en poca estona no vam poder fer res per salver-ne un altre. El que va néixer va acabar essent el recanvi del germà difunt. Van posar-li el mateix nom Elies.
Del naixement de la Tina no me n'enrecordava, estava tan borratxo que dormia. Tan bó aquest vi que havien portat del poble.
A continuació tot un seguit de fets enboirats i mal fixats a la memòria van venir a rememorar que no havia estat un bon pare. Ni carinyós, ni estricte. Més aviat una fera. Un a un els meus fills van rendir-se i em retien obediència i respecte. Un respecte banyat de por a no ser castigats amb el cinturó. Però la petita Tina no va veure res de tot això. El cinturó va desaparéixer. Tenia una civella enorme que es clavava ben clavada a la carn al ser afuetejat. Entre el Marius i en Joaquim segur que van saber com extraviar-lo.
Tots treballaven dur, des de feia ja anys. I carretejaven força pes. No els deixava gaire temps lliure. Havien de preparar bé tot el que calia per quan vingués la clientela a comprar. No arribava ni a ser una botiga. Era una finestra que donava al carrer i s'hi oferien les llegums a través. Tots s'afanyaven i era la mare la que atenia principalment i s'encarregava de tot el que calgués de lletra. La resta no havien anat prou a escola per aprendre els números més enllà del 4. I del diari, em llegia els titulars amb lentidud i concentració.
-Amb això ja fem, no necessitem saber més detalls dels dessastres que passen.
La Tina no ho va fer expressament, però donat el moment, ja li va semblar bé que jo morís, no va cridar a ningú i es va quedar quieta observant en silenci.
No la culpo pas, no es va veure criminalitat en el fet, ni es va investigar res. La meva dona es va quedar vidua amb una colla d'orfes.
Van ballar uns quants sobre la meva tomba, i van fer ben fet.
Es van lliurar d'un personatge gris. Un home que manava, disposava i es gastava els guanys del treball dels fills i la dona en beguda i joc. Era arribar, obrir el calaix de la caixa i engrapar sense cap mena de vergonya.
Estava convençut que guanyaria la partida, però guanyava ben poques vegades. Tornava a casa amb les butxaques buides i els ulls desorbitats. Culpa vostra, malastruga, perquè estàs cantant. O Perquè portes un botó mal cordat. O perquè qualsevol bajanada que se m'acudís servia d'excusa per treure'm la corretja i fuetejar a tort i a dret. No aconseguia donar a cap, corrien amb ganes, ja s'ho sabien.
-Tina
Vaig dir el seu nom treient l'últim alé.
Es va estremir un moment, però va obrir la porta del pati per deixar marxar el gos.
Un a un van entrar tots, el Manuel es va tapar la boca, en Joaquim va guaitar al Marius i aquest va tornar-li la mirada després de comprendre que la Tina estava en shock.
L'Elies era massa petit per entendre que passava.
-El papa dorm un altre cop.
La mare va eixugar-se les mans al davantal i va apartar la Tina.
No van dir res, no en van parlar mai.
Es va fer la vetlla i el meu cos es va incinerar. Pocs veïns van apropar-se.
En el meu cas, que morís va ser un alleugeriment i un motiu d'alegria. No de celebració, que hi havia molta feina.
En quedar-se sola, una llagrima silenciosa li va rodolar a la Tina per la galta, o almenys això va semblar.
Diria que no vaig ser massa bon res, ni bon treballador, ni bon amic, ni bon marit, ni bon pare, no vaig ser res.