En Carles venia sovint a la biblioteca, en la seva ment la biblioteca era un dels millors llocs en el món sencer, era tranquil i acollidor, el silenci era música per les seves oïdes. Havent nascut en una família amb ja tres fills era sinònim de xivarri. Per aquest motiu agraïa molt com estava de proper la biblioteca municipal. Només havia de caminar dos minuts per arribar-hi des de casa.
Per tant, no era inesperat que després de tornar de l'institut anés gairebé directament aquest edifici de coneixement públic, només passant per casa per deixar la seva motxilla i s'hi quedés fins a l'hora de tancar. Especialment, ara que un dels seus germans gran havia començat un cicle de forja i acostuma a portar projectes a casa. Algú hauria de dir-li al burro del seu germà que soldar en una habitació és perillós abans que incendií tot l'edifici.
No que seria res nou pels seus veïns. La seva germana ja havia incendiat la casa un cop, amb només set anys. En Carles ni tan sols havia nascut aleshores, així que només ho sap per les xafarderes de l'escala que semblen discutir la seva família diàriament. Es veu que ma mare estava a la feina i el meu pare de baixar per grip, es trobava tan malament que va voler baixar a comprar un antipirètic i intentar alleugerar els símptomes. El seu malalt pare va pensar que en només deu minuts els meus germans no tindrien temps de fer res perillós. Es va equivocar. Sa germana amb les seves acrobàcies al sofà va deixar un coixí sobre el radiador d'oli. El meu pare va tornar per trobar-se el menjador ple de fum, l'alarma d'incendis xiulant i el sofà en flames.
El fet és que aquell dimecres a la tarda en Carles estava a la biblioteca en la seva autoproclamada taula, en un racó del tercer pis de l'edifici, amb un manga a les mans. Era un nou manga que havia arribat feia poc a la biblioteca, de moment semblava molt interessant. Anava sobre un noi japonès que una nit tornant de l'escola cau d'un pont al riu de la ciutat on viu, l'endemà es desperta en el cos d'un gos vagabund que vivia sota el pon.
Quan de sobte es va començar a trobar molt malament, la panxa li feia un mal increible, li va entrar calor de cop i volta, i moltes moltes ganes cagar.
No s'ho va rumiar massa i va anar corrent al lavabo més proper, el de la mateixa planta. Estava tancada per reparacions. Tenia dues opcions ara, podia anar al pis superior o a l'inferior. Sense parar de córrer va baixar les escales, resant a tots els deus que hi arribes a temps, ja començava a notar la pressió tornant-se més forta cada segon que passava.
No ho va aconseguir, es va quedar curt d'uns quants metres.
Es va passar una hora aquell lavabo, la meitat cagant i l'altre intentar netejar la taca marró dels seus pantalons. Aleshores no és d'estranyar que no se n'adonés conte de l'hora que era fins que va sortir i es va trobar completament a les fosques. La biblioteca havia tancat i ell al lavabo havia tingut coses més importants en ment.
Sort que tenia el mòbil, però no sabia que era pitjor passar la nit a la biblioteca amb pantalons cagats, o demanar ajuda i haver d'explicar la situació.
