2 ANYS DESPRÉS, SENTIMENT

La Trucada

NARRADOR MARCEL

Encara em batega el cor ben embogit per la trobada d'avui amb la Sílvia, he arribat a casa fa una estona, m'he posat un vas de whisky intentant mirar alguna cosa a la televisió per distreure el cap, però no em funciona, no deixo de pensar en ella i en la nostra conversa, el que he sentit en abraçar-la i fer-li els dos petons, pensava que ja ho tenia superat i que les coses amb la Marzia estaven començant a brollar.

Però res més lluny de la realitat, mira que la ciutat és gran, però en algun moment havia de passar, trobar-nos per casualitat. No deixo de pensar en el seu somriure, tornava a ser la Sílvia del principi i els seus ulls blaus amb fines línies grises, la seva mirada intensa i penetrant, els seus llavis rojos i molsuts, la seva veu dolça.

Encara recordo els moments que vam passar junts, tant els bons com els dolents. Agafo el mòbil, entro en el seu número de contacte, sento la necessitat de trucar. Passejo el meu dit per sobre del seu nom i número, sense voler toco el símbol de trucada i sento terror en veure el número marcant, estava a punt de penjar, però penso que la Sílvia igualment veurà la trucada i decideixo afrontar la situació ara i no deixar-ho per a demà. Despenja el telèfon:

- Hola Marcel, va tot bé? És una mica tard... – ho diu amb un to tranquil·litzador.

- Hola... Sílvia... – se m'entretalla la veu, m'aclareixo la gola i segueixo – sí, sí, tot bé, perdona estava pensant en la nostra conversa d'avui i t'he trucat sense voler – quina vergonya estic sentint ara mateix, sort que no em veu la cara, em crema.

- Ah tranquil, no passa res – sento el seu riure – segur que ara mateix deus estar vermell com un tomàquet i morint de vergonya – continua rient.

- Com em coneixes eh – ric inevitablement i m'adono que tots els nervis han desaparegut només en sentir el seu riure – bé, ja que hi som posats, com tens el cap de setmana per fer aquest cafè?

- Doncs demà, bé perdona, en unes hores perquè ja som a dissabte, estic lliure a la tarda.

- D'acord, a la tarda em va bé, cap allà a les 7 i fem la copa millor? – m'he tornat a posar nerviós i em suen les mans.

- Perfecte, ens trobem al centre, en el mateix bar d'avui?

- Sí, perfecte! – somric com un nen petit sense poder evitar-ho –bé et deixo dormir, fins demà bonica – ho dic sense pensar i el cor em comença a anar a mil, esperant la seva resposta per veure que no he fotut la pota.

- Vinga maco fins demà i no et posis nerviós per haver-m'he dit bonica, bona nit – sento el seu riure quan em penja i automàticament deixo anar un sospir d'alleujament.

-

L'endemà...

No he dormit en tota la nit, i al matí he sortit a córrer una estona per relaxar-me, acabo d'arribar a casa i m'he posat a la dutxa, cada vegada estic més nerviós pensant en l'hora de veure'ns amb la Sílvia, el cap em dona voltes i el cor em va a mil, després de dos anys pensava que no em tornaria a sentir d'aquesta manera com un adolescent enamorat i excitat. Recolzo les mans contra la paret mentre em va caient l'aigua calenta per damunt, em comencen a venir records d'ella, miro avall i em veig la polla una mica dura, no puc evitar somriure irònicament per la situació mentre baixo la mà agafant-me el membre, acariciant-me'l i sacsejant-me'l suaument, aquesta noia em torna a fer perdre el cap.