2 ANYS DESPRÉS, SENTIMENT

Perdent el control

NARRADOR MARCEL

Em sento tan bé i feliç, he estat tan a gust amb la Sílvia que no he pogut evitar convidar-la a casa meva a sopar, pensava que s'espantaria o sortiria corrent, m'engegaria a la merda i no voldria tornar a saber res més de mi en la vida, però ho havia d'intentar, he d'aclarir el que em passa i tampoc soc un covard com fa dos anys que no sap expressar els seus sentiments.

Ara mateix, estic tornant a sentir coses per ella que creia que havia enterrat i noto alguna cosa en ella que em diu que també li passa alguna pel cap, és com la Sílvia del principi de conèixer-nos i ara necessito comprovar a quin punt passem els dos, tot i que tinc la Marzia al cap i això encara ho fa més complicat, no vull fer mal a ningú, però he de saber que sento.

- Ei Marcel, segur que saps el que fas? Ho dic perquè la pasta esta passada, t'has despistat amb el temps de cocció – assenyala ella l'olla amb aigua i pasta, rient un xic per sota el nas.

- Merda! Perdó m'he distret – ho dic nerviós i agafo l'olla ràpidament amb un drap colant la pasta en un colador sota l'aixeta de la pica de la cuina, apagant el foc.

- No passa res, deixa'm ajudar-te – el seu to és sincer i la seva rialla reconfortant – va tornem a fer la pasta tranquil – es posa al meu costat.

- D'acord, però primer deixa'm netejar i posar aigua a l'olla – agafo l'olla encenc l'aigua de l'aixeta sense adonar-me que havia posat la maneta al límit i ens escatxiga l'aigua als dos de la pressió amb què surt, la tanco ràpidament – Perdona Sílvia, perdona! Soc un desastre! – quina vergonya, la cara em bull.

Ella es posa a riure – Tranquil Marcel, veig que en aquest aspecte no has canviat, quan et poses nerviós o estàs massa pensatiu segueixes cometent molts errors divertits – continua rient despreocupada i em posa la mà sobre del braç – ho trobava a faltar això.

Deixo anar un gran sospir, em poso a riure per la situació – Que bé em coneixes noia- continuo rient – Vaig a buscar tovalloles, i canviar-me estic moll fins als calçotets, veig que tu també t'has mullat bastant, vine et deixaré roba – l'agafo de la mà portant-la al bany gran de la meva habitació on tenia les tovalloles.

- D'acord, veig que amb tot això que ha passat has perdut tota la vergonya i nerviosisme – somriu, però té raó, li he agafat la mà sense pensar.

- Culpable – ric mentre la miro de dalt a baix, l'aigua ha provocat que se li transparenti una mica el vestit i els seus pits es posin més durs, se li marquen els mugrons.

- Ei pervertit, on mires? Pot ser que no siguis tan descarat que el teu amic et delata – somriu juganera mentre em mira el membre.

- Perdona, no ho he pogut evitar, continues estant tant preciosa i bona com quan ens vam conèixer – somric sincer i pervers, mentre m'apropo a ella per donar-li la tovallola.

- Gràcies... – ho diu vergonyosa i li he fet pujar els colors – la teva camisa Marcel, està molla de dalt a baix, treu-te-la o agafaràs fred –es mossega el llavi inferior mirant-me.

M'apropo a ella i quan estic al seu davant, em posa una mà damunt del pit passejant els dits, seguidament em comença a descordar els botons de la camisa, la miro amb un desig embogit en els meus ulls, quasi puc sentir com ens cremem els dos.

No em puc resistir més, deixo caure la tovallola a terra, poso una mà a la seva nuca i l'altra a la seva cintura, faig xocar els nostres cossos i sense pensar-m'ho dues vegades, la morrejo amb passió, devorant la seva boca, fent penetrar la meva llengua dins la seva boca per començar una dansa sensual entre les nostres llengües, ella m'agafa per les espatlles tibant de la camisa. Les nostres respiracions s'estan descontrolant, l'erecció em puja i m'estreny, noto com ella fa un petit frec en cercles i no puc evitar deixar anar un gemec dins la seva boca.