Punt de vista.

Part 4: Vladimir.

Les hores del matí s'escolaven, cobrint els carrers amb una llum pàl·lida i tranquil·la. Vladímir, un mecànic robust amb una barba esgarrapada i ulls cansats, s'enfrontava a una jornada més al seu taller. El so metàl·lic dels cotxes en reparació omplia l'ambient mentre revisava els motors amb la seva típica diligència.

Però avui, el ritme tranquil es va trencar bruscament quan una ombra va aparèixer a la porta del taller. Era una noia jove, els ulls enrogits i el rostre tacat de llàgrimes.

"Vladímir," va dir amb veu entretallada, "has vist en Àngel avui?"

Vladímir va apartar les eines i es va acostar a la noia amb una mirada preocupada. "No, no l'he vist. Què ha passat?"

Els trets de la noia es van tensar, lluitant per controlar les emocions. "L' Àngel... l'Àngel ha tingut un accident. Han dit que... que no ha sobreviscut"

Un silenci dolorós va caure sobre el taller, només interromput pel so de les màquines en marxa. En Vladímir va sentir com el seu cor s'encongia en el seu pit, incapaç de processar la notícia. En L'Àngel, el jove que sempre apareixia amb un somriure, ara havia desaparegut per sempre."No pot ser..." va murmurar, amb la veu entretallada per l'impacte de la notícia. "Com ha passat?"

La noia va explicar els detalls amb una veu trèmula, mentre Vladímir es mantenia en silenci, absorbint cada paraula amb un profund pesar. Després de rebre les poques respostes que podia oferir la noia, es va endur el corrent de la notícia per a la resta de la ciutat.

A mesura que passava el dia, el taller es va omplir de veïns i amics, tots commoguts per la pèrdua d'Àngel. Enmig de la tristesa compartida, Vladímir va trobar consol en la companyia dels altres, tot recordant les rares ocasions en què havia intercanviat paraules amb Àngel. Encara que no el coneixia bé, sempre l'havia vist com un jove amable i afable.

Mentre el sol es ponia, una atmosfera de melangia abraçava la comunitat, recordant a cadascú la fragilitat de la vida i la importància de cada moment compartit. En Vladímir va prometre mantenir viva la memòria d'Àngel a través dels seus records, una promesa silenciosa que va gravar profundament en el seu cor.