Clara va passar dies debatent-se entre acceptar l'oferta i quedar-se al poble per cuidar la seva mare. Anna, conscient de la lluita interna de la seva filla, va intentar tranquil·litzar-la, insistint que ella estaria bé. Així i tot, Clara no podia evitar sentir-se culpable davant la idea de deixar la seva mare sola.
Una tarda, mentre Clara passejava pel poble, es va trobar amb el seu amic de la infància, Pedro. Ell l'havia acompanyat en moltes ocasions al cafè i sempre havia estat el seu major defensor. Pedro la va escoltar pacientment mentre ella li explicava la seva situació, oferint-li consells i suport.
"Clara, la teva mare sempre ha volgut el millor per a tu. Si això és el que vols, ella ho entendrà. I nosaltres ens assegurarem que estigui ben cuidada mentre no hi siguis," va dir Pedro, oferint-li una mica de consol enmig del seu dilema.
