Àngel o dimoni?

PRÒLEG

"He donat per tu, més del que mai havia donat per ningú, he estat capaç d'empassar-me l'orgull, abans de deixar-ho anar tot i fotre les coses.

He donat per tu el millor de mi, t'he donat el que he pogut, començant per la meva pròpia felicitat.

Que cada missatge era simplement especial, que cada moment per dur que fos ens feia forts. I ara?

Ara,sense raons tot s'acaba, es decideix trencar tot el que teniem...

Cops de puny  o talls?

Què se suposa que faria la majoria de gent?

Mai he plorat per cap persona, menys encara llunyana, però, per una simple i mísera persona, hagués donat la meva vida.

Simplement,no et podré donar les sortides de tots els camins de Roma, ni tan sols els mapes dels mateixos, però si alguna cosa puc donar és afecte, i tot el que sigui per veure't bé.

Em sap greu no haver estat com tu volies, o per cometre errors que ni tu mateix, ets capaç de dir-me, o per no tenir raons per a tot això,però saps? No puc fer-ho tot bé.

No puc romandre així.

Aquesta situació on sóm.

El mal que has causat.

El dolor més profund, no és el que mai sigui capaç de causar-me, el dolor, és el que tu vas fer sentir.

TÚ,el que sense cap motiu, va desaparèixer, deixan-la sense motiu pel qual aixecar-se cada matí, res pel que lluitar , i creu-me que mentiria si digués que mai ha dolgut això, ni que serà fàcil oblidar-te.

No és fàcil oblidar a algú que ha estat al teu costat, per qui has lluitat tot i les baralles, pel que has fet l'impossible, simplement perquè ell sigui feliç.

I,dubto que alguna cosa sigui com abans, que alguna cosa tingui sentit ara.

Què per molta distància que hi haguès ,si algú t'importa fas l'impossible per veure-la, o sentir-la aprop.

Ara els somnis que tenia, només es veuen frustrats per terribles mals decap, i pensaments odiosos.

A ella, se li va parar el rellotge del temps quan et va perdre...