Àngel o dimoni?

C.3 (2ªpart)

-Marc, ets un inmadur, capullo de merda.

-Marta, jo...

-Jasmina, i tu eres amiga meva...

-Ella no en té la culpa, li vaig dir que no teniem res per enrotllar-me amb ella. Després del numeret de l'altre dia....

PLAS.

-MAARTA!

-Sigueu feliços.

-M'has fet mal!

-I tu a mi?

Veste'n a la merda, xato.

-Espera...

-Dani, marxem.

La Marta, va sortir corrents, direcció casa seva...

Va obrir la porta, va correr escales amunt, i va començar a plorar desconsoladament al seu llit.

Pretty girl, what's your name, what's your number?
I got the keys to my dad's yellow hummer...

Five secons of summer va sonar de l'iphone de la Marta...

-Si?

-Marta, puc pujar a parlar amb tu?

-Dani...

-Sisplau...

-Puja-hi.

Als segons...

-Perdona'm Dani...

-No pass....

...

-N'estàs segura que vols fer això?

-Si...

El Dani, va començar a apropar els seus llavis al coll de la Marta, que semblava que disfrutava aquella situació.

La mà del noi va obrir els botons de la camisa blanca de la Marta deixant a la vista la seva davantera.

La Marta, es mossegava els llavis, cada cop que la mà del seu ''amic'' tocava alguna part del seu cos.

Ella plena de curiositat va regirar l'assumpte.

Deixant per sota al Dani, li va treure la samarreta.

I aquest cop va ser ella la que sorprenia al noi.

Va mossegar-li el coll, deixant petites parts vermelles marcades...

La continuació?

Bé, crec que tots ens podem imaginar, que vam tenir un final bastant emocionant...

Al matí següent, per telèfon...

-TIA, TIA, TIIIAAA!!! -La Marta, estava molt inquieta.

-Marta, para i tranquilitza't, d'una puta vegada collons!

-Ahir, vaig veure al Marc, amb una altra tia, després d'aiò, i de fotre-li una bona castanya, 

vaig marxar a casa.

El Dani, va venir, i va insistir en pujar..

Em va demanar perdó i...

-No hauràs estat capaç de....

-....

-Marta, te l'has tirat!!??!?!?!?!

-Bé, va ser imprevist.

-Com? Qui va començar?

-Espera, espera, espera!

-Què?

-Què m'obris la porta tonta el cul, què sóc trucant al timbre fa ja estona!

-Ai! Perdona!

.....

La Marta va pujar a casa de la Sara ràpidament.

Aquella casa, de tres pisos, tan gran, tan extensa...

-Conta!-Va insistir la Sara, quan van arribar a la seva habitació.

-Doncs... Just em va demanar perdó... No vaig poder evitar-ho...

-Vas morrejar-te, amb el tio , més bo de la colla, i un dels més dessitjats de l'institut.

Saps que si se'n entera l'Alexandra, te la pot liar, ben grossa oi?

-A mi, me la sude aquella pija.

-Està pillada del Dani! Saps la ràbia que pot agafar, perquè el Dani estigui amb tu?

-Ei,ei! Frena!

Jo no estic amb ningú...

-Per ara... -va dir gairebé interiorment la Sara.

-Què has dit?

-JO?! No res.

-Sara!

-D'acord! El Dani vol demanar-te sortir!!! XO

-... Què!!!!!???

Truquen al timbre

-Qui és?

-Marta... Crec que la pija, se'n ha assabentat...