Àngel o dimoni?

Capítol 1 (2ª part)

-Bon dia Marta!! -diu l'Eloi.

-QUÈ N'ETS DE RUC TIO! M'has espantat !!!

-Tia, que anaves mirant al mòvil, i no t'has assabentat que hi era!

-Bé, és igual. Som-hi?-va dir la Marta.

-Si!

...

A les 11:05 del matí tot el grup, era a la vora del pont que hi ha vora la platja.

Després de saludar-se tots, les dues noies xarren guardant distància amb la colla de nois.

-Marta, que m'havies d'ensenyar?

-Ahir vaig conèixer unnoi, i ara per ara, és molt simpàtic amb mi. Aveure que passarà.

-Vigila, no vull que't faci mal. Ja saps que ara com ara, els tios estàn fet uns cabrons!-va dir amb serietat la Sara.

-Doncs si, ja ho sé ben bé això.

-Bueno, tia però es igual això ara, ensenya'm una foto!

Un cop van arribar a la sorra la Marta va treure l'smartphone de la butxaca, i va obrir el Whatsapp.

-Aquestés el... el... el

-En Marc. Sí.-va dir la Marta amb un somriure tímid, tot ensenyant la foto a la seva amiga.

-Joder tia, i aquest nano, d'on ha sortit? Està boníssim!

-Oi que si? -riu la Marta.

-Puc veure la conversació?

-Si,té. Ara per ara no hi ha res massa interessant.

Alhora què la Sara llegia la conversació al mòbil de la seva amiga, els nois, jugaven a volley...

-Ja comencem, nois vigileu una mica!

-Disculpi vosté.-va dir amb to irònic el Dani.

-A mi no em fa de gràcia ens has embrutat!- va cridar la Sara.

-Va,no sigueu així, ja sabeu com és...-va dir intentant tranquil·litzar l'ambient l'Eloi.

Quan semblava que tot estava tranquil, i la Sara va llegir-ho tot, totes dues van encaminar-se a l'aigua. Aquell dia era massa calorós comper a quedar-se prenent el sol a la tovallola.

-Ei, vosaltres dos, que miràveu al mòbil que reieu tant?

-RES que t'importi Dani!

-Mira que n'ets de cotilla!-va afegir la Marta.

-Segur que parlàveu d'en Marc, oi?

-QUÈÈÈÈ?????-la Marta es va quedar petrificada.

-Com nassos ho saps tu això???

-Perquè el coneixo, i m'ha explicat què heu començat a parlar.

-Serà bocamoll!

-Au va, no siguis histèrica, ara.-en Dani, va treure un somriure, que va possar nerviosa a la Marta.

-Dani...què has fet inconscient? No m'agrada que facis aquest somriure.

-Doncs.... No res gaire important. 

-Dani parla coll!- va dir després d'estar-se estona callada la Sara.

-Sara tia... Mira a les escales!

-Què pasa?

- ÉS EN MARC!

-QUÈ DIUS TU ARAAA???

-Sorpresa...

-Dani com arribes a ser tan imbècil??