"ÉS DIVENDRES, UN D'HIVERN"

IV

Parlem de diferents temes, animadament

És dimecres. Un altre cop la mateixa rutina.

Surto de casa quan falten tres minuts per les vuit, sort que visc al costat, a un minut de camí. Entro a l'institut, pujo cansadament les escales fins arribar al tercer pis i arribo a la classe. Història a primera hora. Una tortura. Comencem tema nou, no escolto ni el títol. Em limito a copiar-lo sense saber què hi posa. Sóc així d'estúpida, de vegades. I és que estic enamorada, emocionada per tot el que em passa quan estic amb ell. Només passa amb ell, amb ningú més. Ell.

És hora de pati. Surto al carrer acompanyada de la Marta. Trec el mòbil de la motxilla i entro al Whatsapp, baixo la llista de contactes fins arribar al seu nom. Clico. Observo la seva fotografia de perfil, la que tenia abans sortia només mig cos seu i estava somrient, amb els ulls una mica tancats. La d'ara surt tot ell sencer, amb les cames obertes i la bandera Catalana alçada amunt i ell mirant-la. És independentista. Potser jo també, però perquè ho és ell només. Després entro al seu perfil i miro la última hora de connexió: 10:44 am. Espero que passin dos minuts i em desconnecto a les 11:11 am.

-Podem anar a casa teva a fer pipi? –giro el cap mirant a la Marta.

-És clar, i després anem a buscar a la Emma.

La meva casa està just al costat de l'institut i una de les avantatges que tinc és poder pujar quan em roti pel cap.

Ens quedem de peu les tres, fent una petita rotllana. Cadascuna menja el seu esmorzar. L'Emma ens explica les seves aventures amb en Pau.

-Que adorables... –dic jo. Escolto una estona i després em torno a perdre en els meus pensaments. Per què som encara dimecres? Per què no pot ser ja demà?

-Nenes hauríem d'anar tirant, queden set minuts.

-Anem –i marxem cap a l'institut altre cop perquè l'hora de pati s'està acabant.

Anglès.

Llatí.

I Literatura Universal.

I per fi, s'acaben les sis hores d'aquest infern.

Cada cop queda menys.

Recullo el plat i tiro la pell de la poma a la paperera de la cuina. Em rento les mans i me les eixugo amb el drap vermell penjat al mànec del forn. Corro a l'habitació, agafo la jaqueta negre i me la poso. Connecto els auriculars al mòbil, una cançó a l'atzar sona. Me'l guardo en una butxaca dels pantalons texans que porto posats. Em penjo la bossa de gimnàs. Miro la hora. Passen vint minuts de les sis. Dic adéu a ma mare i surto de casa.

És fosc, les faroles estan enceses. És hivern, tot i així no fa gaire fred. Vaig cordada de dalt a baix amb un mocador al coll. Creuo el parc ple d'arbres a banda i banda de davant de casa meva, giro a l'esquerre i pujo per un altre carrer on a la meva dreta hi ha una carretera per on hi passen masses cotxes. M'aturo en un semàfor. Lluny veig a tres nois, dos amb bicicleta i un a peu. Espero impacientment, semàfor verd. Creuo. Pujo una petita rampa de sorra i travesso el Parc Catalunya, arribant just a l'altre punta. M'hi paro en un altre semàfor. Per aquesta carretera no hi passen tants cotxes, però quan hi passa un, sempre se salta el semàfor en vermell. Miro a banda i banda, cap cotxe a la vista. Passo el pas de vianants. Segueixo caminant i pujo una rampeta que fa corba cap a l'esquerra arribant a un altre semàfor. I després d'aquest un altre, i giro a la dreta i després camino tot recte, passant dos pas de vianants més. L'últim pas de vianants em porta davant l'entrada principal del Club de Natació.

Em despullo quedant-me amb roba interior i em vesteixo amb la roba d'esport. Camino decidida cap al gimnàs. Busco una màquina de cinta lliure. Avui no hi ha gaire gent. Passen cinc minuts de les set. Corro durant trenta cinc minuts. M'eixugo la suor amb una tovallola petita que porto sempre. Després faig abdominals i finalment estiraments.

I l'aigua calenta mulla el meu cos. Una sensació de relaxació m'envaeix. M'ensabono el cap i el cos, després m'esbandeixo. Un cop tinc totes les meves coses fora la taquilla, m'eixugo i em vesteixo. Em desenredo el cabell i me l'asseco amb l'assecador de mans. Em miro al mirall i me'l pentino. Tanco la cremallera de la motxilla. De la butxaca de fora trec les arracades, que me les poso, i també el mòbil posant els auriculars a les meves orelles. Tot el cabell me'l moc cap a l'espatlla esquerre i m'hi penjo la motxilla a l'espatlla dreta. Falten quatre minuts per les nou de la nit. Surto de l'edifici i busco el meu pare, que m'espera dins el cotxe.

Un cop a casa, tots a taula, sopem. Parlem de diferents temes, animadament. Quan acabem, tots recollim el nostre plat i cadascú se'n va a fer el que li toca fer.