Dijous
Camino pels carrers de la ciutat. Em sento freda, sola. El vent enreda dos trossos de cabell rebels que cauen a banda i banda de la meva cara. Passejo immersa dins els meus pensaments, recordant tots els actes que he fet malament durant el meu dia. Perquè ahir, indiferentment d'avui i d'abans d'ahir i de tots els altres dies, tot va a pitjor.
I no arribo mai, però segueixo pensant. El meu destí és lluny, encara queden vint minuts. No hi ha gent enlloc, és massa d'hora. I què faig jo aquí sola? Quin és el meu destí? Qui sóc jo? Per què estic aquí? Per què sóc així? Em pregunto moltes coses sense resposta però, el que em preocupa més és què se suposa que he de fer amb mi, amb la meva vida...?
Quan observes a les persones i sents que elles tenen un camí definit, una decisió, un punt cap a on anar, un somni pel qual lluitar... Ara, i sempre, em sento perduda perquè, en certa manera, vaig a la biblioteca a fer deures, el que passa és que quan arribi acabaré amb un full blanc damunt la taula, un bolígraf entre les meves mans. Acabaré amb la mirada fixa enlloc, les paraules dins del meu cap, escrivint qualsevol cosa, deixant passar el temps i sabent que aquest no és el millor camí però tot hi així ho seguiré fent; és un instint que surt de mi. I els fulls se'm queden curts, perquè escric i escric, i tot hi així, no hi ha manera de desfer-me d'allò que em pesa: no sé què sento, només sé que no vull sentir més. Suposo que no es tracta del com ni del què, ni de l'on ni del qui, tampoc del perquè, suposo que és simplement qui.
Les paraules em venen a bots i barrals, el problema és quan del meu cervell surten barrejades, desordenades, escampades, colpejades, maltractades i trencades fent-me una mala passada. Què s'han pensat elles, que poden guanyar-me? Que poden tractar-me com si fos una inútil que ha perdut el fil del camí que podrien seguir? Aquest cop no serà així, aquest cop podré més que elles. Aquest cop no s'esvairan fins desaparèixer del meu cap.
Fi.
Passeu-vos per la meva nova història en castellà "¿Hola?".
Els capítols són curts, per tant és més dinàmica que aquesta.Mercii, moltes gràcies per llegir-me :3
BINABASA MO ANG
"ÉS DIVENDRES, UN D'HIVERN"
Random"Llegir per aprendre a viure o viure per saber de què escriure". #156 in random 6/5/2017 #153 in random 8/5/2017 #3 in random 12/8/2017