"ÉS DIVENDRES, UN D'HIVERN"

I

Somric inconscientment

M'aixeco del terra recuperant l'alè, recullo l'estora gris, la tovallola i també el mòbil Samsung blanc. Camino esquivant a dues persones adultes que també estan fent estiraments. Penjo l'estora amb totes les altres. Passo per un petit camí estret i miro el meu reflex al vidre dels finestrals que donen al carrer. Després bec aigua de la font, situada a la meva esquerre. Surto del gimnàs.

Busco el cadenat taronja, poso la combinació i obro la taquilla. Trec la motxilla, deixant-la al banc blanc del vestuari. Em descalço, les bambes d'esport. Seguidament em desvesteixo deixant la roba suada en un costat. Agafo la tovallola de la dutxa i els sabons. Ho guardo tot dins i tanco la porteta posant altre cop la combinació de tres nombres.

Em desfaig la cua, l'aigua calenta mulla els meus cabells castanys i rellisca per tot el meu cos nu. La satisfacció m'envaeix. M'ensabono, primer el cabell i després el cos. M'esbandeixo i m'enrotllo amb la tovallola. Cuidadosament camino pel vestuari intentant no relliscar. El terra és xop i brut. Deixo els pots de sabó sobre el banc, em poso bé la tovallola, evitant que caigui. Obro la taquilla, trec tot el què hi ha a l'interior. Miro el rellotge penjat a la paret que marca dos quarts i cinc minuts de nou. Se'm fa tard, m'he d'espavilar. Agafo el mòbil i li envio un missatge al meu pare "Ja pots anar venint, m'estic vestint.. encara m'he d'assecar el cabell, etc".

Les portes corredisses s'obren just quan hi estic davant. Trepitjo l'exterior, l'aire fred s'apodera del meu cos. Camino quatre passes, arraconant-me en una paret. Deixo la bossa al terra. Em poso la xupa negra i el mocador rosa clar, amb combinades ratlles negres, blanques i platejades que es creuen, com cruïlles.

Pujo les escales lentament. Estic cansada, tinc gana. Busco el cotxe del meu pare entre tots els cotxes, arrenglerats un darrere l'altre al carrer. Segueixo caminant i allà està. Les llums davanteres s'il·luminen de cop i m'enceguen els ulls. Obro el maleter ficant dins la bossa negre amb lletres de colors. Obro la porta del lloc de l'acompanyant. M'assec i saludo al meu pare. Un programa de ràdio sona, la música que surt dels meus auriculars és més agradable. Miro per la finestra; els carrers obscurs amb les faroles ja enceses. La gent caminant en direccions diferents. Els semàfors canviant de colors. Els passos de vianants. Les botigues a punt de tancar, els restaurants oberts amb les cadires i les taules sobre la vorera. Famílies retrobades, parelles enamorades. Nens petits en cotxet, joves passejant el seu gos. Es divendres, un d'hivern. Dins, l'ambient és tens.

-Puc demanar-me una bicicleta pel Nadal?

-Ja saps qui són els reis, els pares. Sempre demaneu sense tornar els deutes. Primer tornes els diners gastats en altres coses i quan cobreixis els deutes pendents, aleshores demanes.

Un silenci es crea a continuació. Tinc masses coses a dir però no em surten les paraules. Prefereixo no discutir. Malauradament mai acaben bé les meves converses amb el meu pare.

"Hola mama" li dic fent-li un petó un cop arribo a casa. Escolto la porta tancar-se i les claus girar dins el pany. M'escapo i corro a l'habitació. Per fi. El meu lloc preferit, on puc ser jo sense que ningú se'n rigui de mi. És un lloc confortable, còmode.

Tots a taula, sopant. Avui és lliure, tot i així, cadascú menja un entrepà, d'un sabor diferent al dels altres. Els silencis són constants, només parla ma mare. Explica no se què. Jo em perdo en els meus pensaments, en la seva mirada, en com brillen els seus ulls, blaus, quan xoquen inesperadament contra els meus marrons. Són espectaculars.

M'aixeco de taula, recullo el meu plat. Dic un "adéu" i torno a l'habitació. Agraeixo a ma mare el fet de que no m'hagi dit que reculli la brossa. Cada dos per tres m'està donant ordres, encara no se'n ha adonat que sóc una adolescent, de setze anys, i que tinc criteri propi. Pares i fills som incompatibles.

Un cop em fico dins el llit, sota els llençols, recordo l'ahir per la tarda a dansa. Estàvem tots abonyegats en una banda de la classe observant com la professora ens ensenyava uns nous passos. Estava just darrere d'ell, amb una certa distància, observant cada moviment. Va fer una mena de pirueta amb els braços estirats, com un espantaocells, i de cop vaig notar com la seva mà va acariciar la meva cara delicadament. Vaig suposar que era intencionadament, perquè no va semblar un accident però tot i així s'hi va disculpar alhora que jo també ho feia. I es va quedar mirant-me, i jo em vaig quedar empanada mirant-lo, somrient.

Ara sento el seu tacte, la seva mà, altre cop tocant la meva cara. Somric inconscientment.