¿Qui ets tu?

¿Com pot ser?

Soc Diana, la meva vida no es res fora de tot allò normal, tinc 16 anys i estudie primer de batxiller en un institut privat. Mai he tingut nuvi i no estic interesada en tindren, encara així alguns nois no paren de perseguirme per "amor".

Tot igual sempre, la mateixa rutina, vaig a classe torne a casa, la meva mare mai hi és, faig el dinar i faig deures, estudie fins l'hora de sopar i vaig al llit. Sempre igual......

Avui a l'institut m'han tirat al terra a un bassal de fang i m'han pegat una pallissa, això ja és repetitiu i quotidià, cada dia torne amb una ferida nova a casa i no puc fer res per evitar aquest bullying, però està bé, tot això du 12 anys amb mi.

Avui ha arrivat un nou alumne a classe, es diu Shou i es una persona freda i solitaria, però estic intentant parlar amb ell

-Escolta, ets Shou ¿cert?

-Qui ets tu?

-Soc Diana, vaig a la teva classe, al seient del costat, si vols apunts o alguna cosa pots demanar-me el que vulgues.

-No, gracies.

-Que es aquest llibre que llitges?

-Es un llibre de fantasmes i sucesos paranormals, te informació sobre aquestes coses.

-Com allò dels poltergeist? Que son causats per persones i no per fantasmes?

-Espera! Saps sobre aquestes coses?

-Bé, se coses :Posesions, esperits..... Però no crec en açò. Sols per entretiment.

Aquesta conversació es extranya, no se perqué parle de coses en les que no crec, però.....com no tic amics....tinc molt de temps lliure i hi ha cops que no tinc res que fer i investigue sobre això.

-Tu hi creus - acava de dir ¿que?

-I tu que saps el que jo crec? Jo no crec en aquestes coses.

-Tu mateixa, tu t'enganyes sobre el que creus

-Doncs si.

Això es extrany, estic discutint amb ell, però m'agrada discutir amb ell.

Avui tot normal amb dues pallisses i el diàleg amb aquest noi, no se que es açò pero sento alguna cosa extranya dins meu......

-Bona nit horripilant món....

Apague el llum, però veig que el llum del bany no està apagat, m'aixeque del llit i vaig cap al bany, es fosc, però s'hi pot veure, apague el llum, però quan comence a caminar cap al meu dormitori, note que alguna cosa surt de mi, hi ha alguna cosa a la meva espatlla, no pot ser, jo soc sola a casa i no tinc mascotes ni res.... done la volta i veig una hombra extraña al fons del pasadis, la temperatura de la casa ha baixat de cop considerablement, fa fred, el meu halé es pot veure.....no no pot ser.....açò es una ilusió, tot allò que se de fantasmes, no es real. L'hombra comença a vindre cap a mi, i jo no se perqué correc, pero ja no estic a casa, es un pasadis llarg que no conec, te finestres embafades a els dos costats i correc sense parar, aquesta hombra corre molt, de sobte una finestra es trenca sense motiu aparent y desperte, pero el meu llit es ple de sang.

Arrive tard a classe amb el braç esquerre embenat i penjant del coll, i soc esquerrana.

-Perdó, però he tigut que cridar al 112 - dic davant la classe.
Arriva el pati i tinc que parlar am Shou.

-Shou, espera, puc parlar amb tu?

-està bé.

-Dacord, si crec, aquesta nit, he tingut un somni on era a la meva casa, però de sobte estic en un altre lloc que no conec, algú em persegueix i una finestra es trenca i els vidres es claven al meu braç, quan que despertat, el llit estava totalment ple de sang del meu braç. Que es açò?

-Un somni que es fa realitat.....mmmhh...no se, podrien ser diverses les causes: un fantasma, una posesió, una maledicció... Deies que algú et perseguía, podría ser un esperit dels somnis o alguna cosa semblant.

-Que faig?

-pots intentar parlar amb ell si torna a apareixer, però si el persegueix, només pots correr.

-Es un consell......útil "ironia"

A casa torna el mateix somni, però es una noia qui està al somni, l'altra vegada també però era fosc i no l'havia vist bé.

-Qui ets tu?

-Ara no, no, ajuda, ajuda, ajuda!!!! No vullc morir, no vullc morir!!!!

De sobte la noia corre cap a mi, xoca o m'atravessa, sento una presió i una punxada al pit i desperte.

-Però.... Qui ets tu?