El curs anava prou bé, l'Elna i l'Ignasi estaven millor que mai. Es veien cada cap de setmana al esplai i a vegades anaven a sopar o de concert o a donar un tomb però ells sols, parlaven de tot i de tothom i adoraven aquells moments tan íntims. Malgrat tot no estaven junts però perque no volien, els dos s'estimaven molt i entre ells hi havia una forta atracció sexual però savien que si iniciaven una relació de parella s'acabaria tot. Eren amics... molt més que això! Eren amics per compartir tardes, novios per liar-se, germans per protegir-se o barallar-se i savis per aconsellar-se. Tothom els deia que feien molt bona parella, que haurien d'estar junts... Però ells no en feien cas, els agradava aquella relació, era perfecta i no ho volien espatllar.
En aquesta vida la felicitat arriba quan menys t'ho esperes i se'n va quan passa el vent. La setmana d'examens arribava, ella tenia 15 examens en 5 dies, estava nerviosa, sensible, insegura, malhumorada, depresiva... I ell en tenia 17 en 8 dies estava borde i saltava a la mínima. Quan es van trobar perque ja cap dels dos volia estudiar més van anar a sopar, sols, en un restaurant senzill però acollidor.
Mentre sopaven parlaven de tonteries però els dos estaven capficats en els examens fins que va apareixer un amic del Ignasi per allà. El noi va fer un comentari masclista cap a l'Elna i l'Ignasi no va dir res, això a ella li va fer molt de mal, es va aixecar de la taula i va marxar. L'Ignasi es va despedir del conegut i la va trucar. Ella estava malhumorada i desanimada i no tenia ganes de parlar amb l'Ignasi perquè savia que si parlaven s'acabaria tot malament així que no li va contestar, més tard l'Ignasi li va enviar molts whatsapps però tampoc els va contestar, no tenia ganes d'acabar amb aquella amistat
