Al cap d'uns dies l'Elna tenia (a part dels examens de l'institut) un examen de dansa importantíssim i necessitava ànims perquè estava "en la merda" per dir-ho d'alguna manera, menjava poc -perque no tenia temps-, dormia poc -pel mateix motiu-, no parlava amb casi ningú -perquè no en tenia ganes-... Només necessitava una cosa per estar millor: l'Ignasi, però estava massa afectada per tot com per perdonar-lo. L'Ignasi savia que ella tenia aquest examen i savia que havia de fer alguna cosa per ajudar-la i que l'examen no li anés tan malament però no tenia ni idea de què era millor.
Finalment es va decidir, tenia una sorpresa que ajudaria moltissim a la seva amiga. Va trucar als pares de la noia i els va demanar tota l'informació de la prova (lloc, hora, dia, funcionament...). El dia de la prova l'Elna el va obrir pero ell li va deixar amb "vist". La noia estava segura que no passaria la prova perquè estava molt enfonsada.
La prova era a Barcelona i s'hi havia de anar 3 hores abans per escalfar, vestir-se, coneixer l'espai... Ella va arribar, es va posar roba per escalfar i va dirigir-se al espai on feia la prova per familiaritzar-se. Quan portava quinze minuts assajant no podia més i estava plorant per tant va tornar al vestidor. Quan va entrar va trobar-se amb ell que li havia fet una pancarta on posava: "la meva ballarina preferida" i hi havia enganxades fotos d'ells dos junts, també li va donar una carta del tot sincera i la va rebre amb una abraçada com la que necessitava desde feia temps. Ella al llegir la carta, veure la pancarta, al noi i les frustracions del ball va plorar molt i amb les llagrimes que anava deixant s'anava oblidant del dolor que havia patit últimament. Va estar assajant molt les dues hores abans de la prova amb l'ajuda del noi i la prova li va anar força bé. Amb aquella satisfacció que sentien van superar tots els problemes que havien tingut i van tornar a estar com sempre.
