Els Àngels Cauen

Primera part

Hola, em dic Marcus Eding, però em podeu dir Marc, tinc 12 anys. Sóc un àngel i si, visc al Cel, però no als núvols, el Cel és un planeta, espera, aixo no ho podia dir, és igual, millor continuem la història. Per on anavem... A sí en el Cel el temps no passa com a la Terra a qui mil anys equivalen a un vostre, per tant tinc 12.000 anys vostres.

Aquí quan fas 12 anys t'assignen algú per protegir, a mi em diran a qui haig de protegir avui, espero que sigui alguna noia guapa, encara que aixó és igual, perquè tampoc en hi podem comunicar. Quan era petit em van explicar que un noi va renunciar a ser àngel per una noia. El noi es va tallar les ales (diuen que és la unica manera de deixar de ser àngel, però que fa molt mal)per el seu amor. Jo estic segur de que mai renunciaré a ser àngel.

Ara estem a la sala de actes, és un coliseu de roca blanca amb estatues dels nostres reis.
Al mig hi ha un escenari on està la nostra reina la Elisabeth Kings, ara esta dient els noms dels àngels junt amb el nom del huma o humana, a un racó de la sala hi ha un portal que ens durà amb el nostre protegit. Sento que diu:

-Marcus Eding amb Anne Tomson- M'aixeco i em dirigeixo al portal, estic nerviós, encara que ens hagin preparat per això, la Terra està plena de dimonis i són molt perillosos, no se si podré protegir a la noia.

Continuarà...