M'ha fallat

29 4 0
                                    

Ell ja feia dies que m'evitava però jo no li donava gaire importància encara que si que ho havia comentat amb la Marina.
Eren les 23:00 de la nit i rebo un missatge del Jordi, l'obro i això és el que em trobo:

- M'han castigat i demà no podré anar amb tu- En aquell moment jo estava feta una fúria, ja que portavem molts dies dient d'anar-hi junts. Vaig contestar:

- Ets un imbècil m'havies promés d'anar

- Aniré amb els meus pares, no m'han deixat anar-hi amb tu. I lo d'imbècil sobrava.

- No, no sobrava, al menys jo no deixo als meus amics plantats a última hora.

Aquella nit vaig acabar anant amb l'Anna, ella i jo vam arribar una mica abans i vam buscar un lloc on poder veure les carrosses i els músics. Un xic després ens vam trobar a la Cristina anant en direcció contraria, ella es para per saludar i li pregunto si ha parlat amb el Jordi sobre l'assumpte de la seva ignorància i ella em respón que li havia contestat però que ja m'ho explicaria després, ens vam acomiadar i vam acordar d'escriuren's per whatsapp més tard.
Al poc començen a arribar les carrosses, cal dir que aquest any estaven més aburrides i els del carbó no repartien pràcticament a ningú.
Quan ja està acabant de passar la carrossa de música em torno a trobar a la Cristina, que ràpidament m'explica que acaba de veure al Jordi ella s'envà i a mi sem comença a posar aquella cara d'ogre venjatiu que només jo sé fer.

Arribo a casa i començo una conversació amb la Marina pel whats:

- Estic farta, no l'aguanto més, vull deixar de ser la seva millor amiga però hi han dues raons per les que no puc, la primera és perquè em faria mal a mi mateixa i la segona perquè com sempre posa excuses per quedar no s'ho podré dir.

- És un fals.
Digueso per snap

- Però jo s'ho vull dir a la cara

- Tu mateixa

Així que acabem la conversació li obro al Jordi per snap:

- Deixem de ser mejos, vale?

- Però que m'havien castigat!
Què vols que faci?

- Res

- Així doncs, mejos?

- Mejos

- Estas rallada?

- Una mica

I allà acaba la conversació, em sento una tonta per no haver dit la veritat, aquest nano és l'únic que sap fer que no digui la veritat o que ell obtingui venjança, em te boja.

La nostra pròpia històriaWhere stories live. Discover now