Avui la professora d'ètica ens ha explicat que hem de fer un treball sobre una ONG i la Marina i jo hem escollit una que es diu "Dones i progrés" que està a Olesa i així podriem fer una entrevista, hem anat després de molt buscar i hem parlat amb l'ajudant de la presidenta de l'associació, es deia Elisa i es veia que era molt bona persona, hem parlat sobre la desigualtat, el treball, les solucions i... justament allà m'he perdut, per la porta ha aparegut un noi una mica més alt que jo, amb la pell morena, ulls color avellana, cabell castany i una guitarra molt ben cuidada. Venia a buscar el seu sou, per lo vist fa classes de guitarra i es veu que li agrada el seu treball perquè duia un somriure d'orella a orella. En aquell mateix moment em saluda i noto papallones a l'estòmac, li torno el salut, s'envà i jo, em quedo amb les ganes de saber el seu nom. Ara mateix no paro de pensar en ell, però no hi puc fer res, de totes maneres, "Tot arriba per qui sap esperar".
