T'espero en el temps

Únic capítol

Si estàs llegint aquesta carta significa que has trobat la caixa... Així que et suggereixo que si no vols tenir cap mena de problema ni mals de cap, no continuïs llegint i deixa-la on l'has trobat. Si decideixes quedar-te-la és de vital importància que sàpigues el risc que corres si ho fas i, per experiència, jo ho sé. Si la teva curiositat ha guanyat i ja has obert el paquet que hi ha juntament amb aquesta carta, comprovaràs que a les teves mans tens un objecte únic i extraordinari, un saltatemps.

Enhorabona si ho saps, però si t'estàs preguntant: "Que dimonis és això?" jo et puc fer cinc cèntims. Aquest petit rellotge de sorra d'or no serveix per a calcular quanta estona has de tenir el pastís dins el forn o per jugar a les preguntes del Trivial, s'utilitza per viatjar en l'espai temps. Sé que sona com molt rotllo de ciència-ficció però creu-me, és real. En tot cas, el meu consell hauria de ser dir-te que no l'utilitzis, ja que et podria costar la vida o podries cometre errors irreparables. Però si no vols seguir el meu consell i decideixes continuar llegint, et diré les tres normes que s'han de complir per poder fer-ne un ús segur.

1- Només pots tenir en el teu poder el saltatemps durant vint-i-quatre hores a partir del moment en què obres el paquet. (Aquesta és la norma més important de totes. Ja que siguis on siguis, allà et quedaràs. I fins que passin setanta anys no podrà tornar a ser utilitzat. Encara així, cada persona només pot utilitzar-lo durant un sol dia a la seva vida.)

2- No intentis destruir-lo, encara que et passi pel cap fer-ho, simplement li has de fer arribar a una altra persona de forma anònima per qualsevol mitjà.

3- Durant el temps que el tinguis, l'has de protegir amb la teva pròpia vida i no li has de dir a ningú que el tens ni que l'has tingut.

Aquestes són les normes. Semblen molt fàcils de complir però, per pròpia experiència, no ho són.

Per fer-lo funcionar l'has de girar boca avall i dir-li l'any, dia, mes i hora que vols visitar mentre cau la sorra. Quan hagi caigut fins l'últim gra, ja hi seràs allà. Per tornar, simplement l'has de posar dret i hi seràs al present un altre cop.

Ara que ja saps les condicions de tenir aquest valuós objecte t'estaràs preguntant: Què ha estat de mi?. Doncs bé, això és una mica complicat d'explicar però ho intentaré.

Vaig néixer l'any 2000 dc a Barcelona, i era (sóc) una noia bastant normal (Anava a l'institut en bus tots el dies, vivia amb els meus pares, portava sempre l'estrès a sobre pels exàmens...). Un dia vaig treure el gos a passejar a la platja i mentre contemplava les onades i l'horitzó, el mar va portar fins a mi una petita caixa de fusta. Semblava un tant antiga, ja que la fusta estava ennegrida, vaig intentar obrir-la però la tapa estava clavada, i com sóc una amant de les antiguitats me la vaig emportar a casa per intentar obrir-la amb alguna de les eines del meu pare.

Al principi, la vaig deixar a la taula del menjador pensant que ja l'obriria més tard, però a mida que passaven els minuts, estava més intrigada. Aquella misteriosa caixa...m'estava fent omplir el cap d'idees. Al final, la meva temptació va guanyar i la vaig obrir. Llavors el vaig veure, el saltatemps, amb una nota que em donava ordres concretes de com utilitzar-lo. Em va semblar molt estrany al principi, però per pura curiositat el vaig fer funcionar.

Durant les hores que el vaig tenir, vaig fer un munt de coses, però va arribar un moment el qual n'estava fent un ús exagerat. Estava tan distreta anant d'una època a una altra, de present a passat i de present a futur que em va passar l'hora. Així que m'he quedat atrapada a l'any 1710. Ja no puc tornar a casa, i en setanta anys ningú em podrà ajudar. Si sobrevisqués i pogués demanar ajuda em prendrien per boja. Per aquest motiu, he decidit enterrar aquest paquet al barri de la Rivera, on sé que a l'any 2008 es faran les excavacions del museu del Born.

Per tant, ja sé que t'he dit que no l'utilitzis i que és perillós, però ja que l'has obert, si tinguessis la remota curiositat de fer-lo servir, t'agrairia eternament que vinguessis a buscar-me i em tornessis a casa.

T'estaré esperant a la porta de l'església de Santa Maria del Mar el dia 16 de Març de l'any 1710 a les 11:30pm.

Tu ets la meva única esperança... 

Anònim