Persèfone

3a part

Es va separar de l'espill i es va internar en el llit, demà serà un nou dia va pensar i veient com estava de cansada, es va abandonar als malsons que no deixaven d'atormentar-la cada nit desde feia dos anys. A l'endemà, després d'alçar-se, es va banyar i vestir i va baixar a esmorzar.

                                  ※※※

Acabava d'alçar-se de la taula quan un home amb cara de rata es va presentar davant d'ella.
-M'envia el meu senyor per sol-licitar-te un cas, que dius?
-Jo sempre accepte si enmig estan els vampirs li va contestar Persèfone.
L'homenet va fer un somriure esgarrifós...
-Bé, molt bé -va comentar.

Després d'acordar, Persèfone va esperar fins que fóra de nit per endisar-se en el bosc, en busca de la criatura assedefada de sang, però no va fer falta buscar molt, ja que la va trobar ell a ella. Estava aseguda pacientment sobre un tronc quan va veure dos ulls rojos britllant en la foscor es va alçar, va desenfundar l'espasa i es va preparar. Després d'un moment de tensió va veure dos afilats queixals que anaven a per ella i, amb l'espasa a l'altura del pit es va girar sobre ella mateixa fent que l'arma faje un moviment en diagonal. Aleshores es va sentir un crit inhumà de dolor i ella va saber que l'havia ensertat.
Quan es va aproximar a ell va veure que tenia una lletja ferida en la gola i una massa de sang obscura rajava d'ella, es va proximar més encara i li va clavar l'espasa en el cor i el vampir va parar de moures.
-Ha sigut massa fàcil, té que ser un salvatge apenes transformat... -va murmurar mentres netejava l'espasa en els parracs de la creatura i l'enfundava de nou.

Però després de reflexionar un ratet la va traure de nou, li va tallar el cap i s'el posà en una borssa que duia de tela i es va encaminar cap al poblat de nou. Quan va entrar en la posada, el posader en veure'la tota tacada de sang es va espantar. Persèfone va trobar al de cara de rata esperant-la en la taula i en veure-la va fer eixe somriure que tant detestava...

-Ja està, ja ho he fet -va dir- he complit la meua paraula...
-I qui m'ho garanteix que ho has fet? -la va interronpre ell.
Aleshores Perséfone va traure el cap que tenia en la borssa mostrant-lo orgullosament davant de l'home que es va quedar bocabadat.
-Jo sempre cumplixc la meua paraula.
Després d'haver escupit ixes paraules va agafar els diners i es va girar en intenció d'anar-se'n.

Tenía una altra missió.
El rei de un gran país había sol-licitat del seu servici cosa que li pareixia un poc extranya...
-Si un rei ha fet tal cosa en lloc d'acabar amb el vampir ell mateix vol dir una sola cosa, que aquesta vegada tindrà que ser un vampir realment poderós... -es va dir a sí mateixa.
Però eixa es la seua missió així que pròxima ciutat; la gran i freda Brandenburg.