Persèfone

5a part

El guàrdia

El guàrdia ja començava a fartar-se i la seua paciència no duraria mòlt més.

Portava al voltant de mitja hora ell i el seu company discutint amb un home que suposadament tenía que parlar amb el rei en certa cosa molt urgent...

-Què no ho entén vostè que no hi pot entrar qualsevol al palau a veure el rei? - deia pacientment per l'enèsima vegada- és millor que se'n vaja senyor, si no vol vostè problemes.

-Però és que...

-Però és que rés! - replicà el seu company furiós - que se'n vaje ja!

El guàrdia va esbufegar estufat mentre mirava cap a la plaça central. Es veia que aquest home no s'anava a donar per vençut tan fàcilment...

Va ser llavors quan la va veure.

La jove destacava bastant entre la gent, i no només per la seua bellesa, sinó que també pel fet que estava vestida estranyament, com si anara a una lluita.

Portava posats uns pantalons, cosa estranya vist que era una dama, i del seu cinturó penjava una llarga espasa.

Caminava amb plena seguretat, i alguna cosa en la seua profunda mirada el va alertar al guàrdia de tenir precaució ja que era més perillosa de lo que semblava...

La jove caminava en direcció al palau i va ser quant ja estava a pocs peus de distància que es va donar compte l'atre guàrdia.

-I ara què passa? - va esbufegar cansat.

La jove al contrari el va mirar en calma.

Llavors es va girar i va traure una pergamina de la bossa de cuir que portava a l'esquena i se la va entregar.

Després de llegir-la es va quedar un poc atordit.

La pegamina era una invitació personal al palau amb el segell real estampat i no hi havia cap dubte que no era falsificada.

-Això si que no m'ho esperava... - va murmurar en veu baixeta mentres se la tornava.

Després d'una última mirada, es van apartar de costat deixant-li pas.

-Benvinguda sigui vostè al palau real, jove dama.