Persèfone

4a part

Persèfone es va posar en camí. Segons els seus càlculs en un dia i mig estaría ahí.

El camí era rocós, cosa que feia l'avanç lent però a medida que s'apropava a la ciutat anava millorant.

Ella intentava arribar al lloc acordat sense problemes, però hi habien moltes probabilitats de perill. Eren temps difícils i viatjar a soles en sí era un perill que molt pocs s'atrevien a córrer. Apart de que era una jove xica, cosa que atraïa a bastants.

Eren temps de crisi en el regne, els impostos anaven pujant cada volta més i la població anava desesperant-se a medida. La pobresa asolava els pobles i la gent estava tan desesperada que deixaven els seus fills abandonats en els boscos a la seua sort vist que no els podien mantenir...

Els lladres i vagabunds abundaven més que mai i tota precaució era poca.

Després de hores de caminada començava a oscurejar i Persèfone tenia que buscar un lloc on passar la nit ja que no hi havien posades o cases alrededor.

Després de buscar un ratet trobà un xicotet pont sota el qual podría passar-hi la nit. El proper poble estaría a un parell d'hores d'allí, però estava prou fosc per no veure més de dos pams de la cara, així que la cosa més sensata de fer sería quedar-se allà fins a la matinada.