Quan el temps et cau damunt,
quan sols trobes que solitud
Quan no articules paraula
quan la teua anima decauQuan estàs ferit per dins,
quan camines a l'oblit
Queda una llàgrima d'esperança
per lluitar de nouQuan sagnes per dins de tu
quan la ment està emboirada
Quan no trobes resposta
a una pregunta extranyaQuan et quedes mut
quan et sents encadenat
A aquesta realitat
en la que ens toca avançarCrida, crida ben fort
aquelles idees que et tornen boig
Digues, digues el que vols
Que es senca la teua veu...
I no et calles front al mónQuan darrere tens el món
i davant tens el llit
Que decidiràs?
Tot depen com et senques avuiQuan retallen el futur
quan et fan tancar els punys
El destí no el decideixes tu
Doncs... És nul?Quan no trobes una eixida,
quan vas perdent aquesta partidaQuan estàs esclavitzat
a ser un peó en aquesta realitatCrida, crida ben fort
aquelles idees que et tornen boig Digues, digues el que vols
Que es senca la teua veu...
I no et calles front al mónSoc qui al seu joc no vol jugar
Som els que es volen rebelar
Soc una escòria de la societat
I junts serem el seu dany colateralQuan: Cançó que parla sobre la meua situació emocional i la única manera que trobe d'assimilar-ho i d'emfrontar-ho és fer el que mes m'agrada, és per aixó que he volgut escriu-re aquesta cançó:
"No s'hem rendit, no es donem per vencuts. Queda una llàgrima d'esperança, s'alçarem i seguirem."