Quan el temps et cau damunt,
quan sols trobes que solitud
Quan no articules paraula
quan la teua anima decau
Quan estàs ferit per dins,
quan camines a l'oblit
Queda una llàgrima d'esperança
per lluitar de nou
Quan sagnes per dins de tu
quan la ment està emboirada
Quan no trobes resposta
a una pregunta extranya
Quan et quedes mut
quan et sents encadenat
A aquesta realitat
en la que ens toca avançar
Crida, crida ben fort
aquelles idees que et tornen boig
Digues, digues el que vols
Que es senca la teua veu...
I no et calles front al món
Quan darrere tens el món
i davant tens el llit
Que decidiràs?
Tot depen com et senques avui
Quan retallen el futur
quan et fan tancar els punys
El destí no el decideixes tu
Doncs... És nul?
Quan no trobes una eixida,
quan vas perdent aquesta partida
Quan estàs esclavitzat
a ser un peó en aquesta realitat
Crida, crida ben fort
aquelles idees que et tornen boig Digues, digues el que vols
Que es senca la teua veu...
I no et calles front al món
Soc qui al seu joc no vol jugar
Som els que es volen rebelar
Soc una escòria de la societat
I junts serem el seu dany colateral
Quan: Cançó que parla sobre la meua situació emocional i la única manera que trobe d'assimilar-ho i d'emfrontar-ho és fer el que mes m'agrada, és per aixó que he volgut escriu-re aquesta cançó:
"No s'hem rendit, no es donem per vencuts. Queda una llàgrima d'esperança, s'alçarem i seguirem."
