Què és l'amor?

Divendres 5 de març

Quantes vegades has sentit que necessites a algú però no el trobes?

Això em passa cada vegada que veig a la meva millor amiga amb el seu novio tant juntets i enamorats que fa sentir-me buida. A vegades penso que no trobaré mai ningú que m'estimi, bueno a part dels pares que això ja és un amor diferent que se que el tindré sempre, jo vull algú que es mori pels meus ossos, que em desitgi cada cop que em mira i que només separar-nos ja em trobi a faltar.

Jo pensava que mai em passaria, fins que va passar.

Divendres 5 de març

-Ei Paula, t'apuntes?

-Clar, ja saps que m'encanten les festes Andrea!

-Bon dia nois, seieu si us plau.

Ja estava aquí el irritant professor de castellà tan irritant com sempre que no ens deixa ni respirar. Era tercera hora en una classe típica de 4t d'ESO, classes de castellà on sempre fem el mateix temari de cada any.

Per fi sona la campana que anuncia el final de les classes. Com sempre anava cap a casa amb la meva millor amiga l'Andrea.

Una noia maldestre però impactant per la seva altura, l'únic dolent es que la seva bellesa no l'acompanya. Té un novio que em cau fatal perquè és un presumit, l'Arnau.

-Paula, que dinarem?

-No ho sé, suposo que la meva àvia haurà fet macarrons i truita de patata que és la seva especialitat.

-Ummm m'encanta el dinar de la teva àvia.

Després de dinar vam pujar a la meva habitació per preparar-nos per anar a la festa, començava a les vuit i no sabia que posar-me.

-Paula que et sembla aquest?- Em va ensenyar un vestit color blau fosc que em vaig posar un cap d'any, era molt cenyit al cos, no tenia tirants, es a dir, era d'escot cor. Sabia que feia fred però dintre de la casa d'en Marc i amb tanta gent no ho crec.

-Com em queda? No em queda be?- Vaig tornar a preguntar després de que no em contestés. Va començar a somriure. No sabia com em quedaria ja que no estava acostumada a portar vestit perquè sempre anava amb roba còmode.

-Paula, ets tu?- Em va preguntar sorpresa, les dues vam començar a riure com unes desesperades.

Ella també anava molt guapa es va vestir amb una samarreta de tirants amples blanca i una faldilla alta amb volants sobre de la samarreta, per l'altura de la panxa. Estava preciosa.

-El teu novio fliparà quan et vegi.

-Això espero, em va dir que avui seria la nostra primera vegada. –Estava flipant, ella apunt de fer-ho i jo encara no m'havia liat mai, no se si es perquè no m'atreveixo a dir el que sento i m'ho guardo dintre o.... perquè directament l'amor no està fet per mi.

-Ho has sentit! La meva primera vegada! Estic molt nerviosa, però crec que estic preparada. Home, portem un any i mig junts, es el que toca no?

-Si suposo, m'alegro per tu. –Era la meva millor amiga i m'alegrava per ella. El silenci ens va envair.

-A quina hora ens vindrà a buscar el germà de l'Arnau? –Vaig preguntar trencant aquell silenci.

-M'ha deixat un whatsapp, vindrà en un quart d'hora.

-Però quina hora es?

-Les set i vint.

-Que dius tu ara! –Vaig mirar al rellotge, només tenia 15 minuts per maquillar-me –Es veritat- Vaig començar-me a maquillar ràpidament, com que no m'agradava el maquillatge nomes em vaig fer la ralla de dalt amb el eyeliner i em vaig pintar els llavis de color rosa fluix. Ja estava preparada per anar de festa.