Què és l'amor?

Dilluns 8 de març

Dilluns 8 de març

Desprès de passar-me tot el diumenge sense sortir de la meva habitació plorant, havia arribat el dilluns. La meva mare sabia el què em passava però també sabia que volia estar sola.

No havia toca't el mòbil en tot el diumenge, segur que en Jan s'havia preocupat, desprès ja parlaria amb ell.

Ara estava anant cap a l'institut un quart d'hora abans de que comencés per no trobar-me amb l'Andrea pel camí, seria bastant incòmode.

Estava escoltant música quan de sobte sento un braç rodejant la meva cintura, em va apropar al seu cos, la olor de la seva colònia era inigualable, sabia que era ell. Em vaig treure els auriculars.

-Hola preciosa, què t'ha passat? No m'has respost a cap missatge.

-Si, es que he passat un mal diumenge, l' Andrea i jo ens em barallat per culpa de la Maria i no estava d'humor per agafar el telèfon, ho sento.

-No passa res –em va donar un petó- M'ho podies haver explicat.

-Ja, es que necessitava està sola i pensà.

-I ara no m'ho pots explicar?

-Ha sigut tot per culpa de la Maria, s'ha inventat que a mi m'agrada l'Arnau i que l'havia vist liant-se amb una altre que no fos l'Andrea. I ara l'Andrea s'ha emprenyat perquè jo li vaig explicar lo de l'Arnau i la Maria li ha dit que només l'havia enganyat perquè tallessin.

-Però si tu odies a l'Arnau, no se com l'Andrea s'ho ha pogut creure.

-Ni jo, es que no se que fer, l'Andrea no em vol ni parlar, he fet que tallés amb l'Arnau, tot això és culpa meva i això la veritat es que em dol molt.

-L'Andrea i tu sou millors amigues t'hauria de creure.

-Això espero –Em va agafar de la mà.

-Ja veuràs com tot es solucionarà.

-Gracies, sort que et tinc a tu, si no ara no se com ho enfrontaria.

Al arribar a classe, cada un per separats; ho volíem portar en secret de moment, em vaig asseure com cada dia al costat de l'Andrea però ella no hi era.

No va venir en tot el dia i abans de sortir per anar cap a casa vaig anar a parlar amb la Maria que estava darrera de tot amb el seu clon de les "BARBIES" de la classe.

-Maria, tu de què vas?

-Jo? A que et refereixes? –Va dir ella fent-se la inofensiva com sempre.

-Saps perfectament al que em refereixo, a l'Andrea.

-Hauràs d'especificar un mica més si vols que et respongui –Estava aguantant tota la meva fúria i ira per no muntar una de bona.

-Per què li vas dir a l'Andrea que tu et vas passar tota la nit amb l'Arnau?

-Perquè va ser així? –Va dir ella irònicament i rodejant els ulls, quines ganes tenia de trencar-li la cara operada que tenia.

-I per què em vas dir a mi que l'havies vist morrejant-se amb l'Ana? –L'Ana es va girar sobtadament.

-Jo no vaig fer res, i menys amb l'Arnau –Es va defensar l'Ana.

-Doncs, això no és el que diu la teva amigueta Maria.

-Jo no et vaig dir res, jo només et vaig dir que no intentessis trencar la parella de l'Arnau i l'Andrea i tu em vas dir que series capaç de tot per aconseguir a l'Arnau.

-Però tu que dius ara? Jo no et vaig dir res d'això, no menteixis.

-Pobre Paula, t'has quedat sola, molt sola. No et preocupis que ja cuidaré jo a l'Andrea com tu no ho has pogut fer.

No sabia que dir, de sobte vaig mirar a en Jan, qui estava emprenyat com una mona. No Jan, no diguis res, em repetia mentalment degut a la cara de frustració i d'ira que tenia.

-Tranquil·la Paula, que jo faré que s'oblidi de tu, justament aquesta tarda em quedat les dues per fer una "nit de noies" com les que feies tu amb ella i t'asseguro que aquesta serà la millor de totes.

-Maria prou! Tu no ets qui per parlar-li així a la Paula.

-Ah! I tu si per defensar-la?

-Si perquè jo sóc... –No Jan no cal que ho diguis, no cal- jo sóc el seu novio i ella ja m'ho ha explicat tot.

No sabia que dir, em va agafar de la mà, fent-me sentir segura i a la vegada avergonyida perquè estàvem a classe i l'havíem muntat de grossa. Tots ens estaven mirant amb uns ulls com taronges i xiuxiuejant entre ells.

La Maria se'n va anar de la classe, però jo la vaig seguir, escoltant com en Jan venia darrera meu i com jo li deia que ja m'ocupava jo i que no es preocupés.

Vaig arribar als lavabos i allà estava la Maria, asseguda al terra plorant.

-Per què estàs aquí? Ves-te'n amb el teu novio i deixem sola!

-No Maria, no et deixaré sola perquè vull saber per què m'has fet això.

-Es que, tu sabies que a mi m'agradava en Jan, i al veure't sortir amb ell del lavabo agafats de la mà com una parella d'enamorats... estava gelosa i no ho podia suportar, veure't a tu que ho tens tot: treus bones notes, tens una millor amiga que es tiraria per un pont si fes falta per tu, tens una gran casa i molts diners per comprar-te coses que jo desitjaria tenir i ja per acabar, el tenies a ell, tenies a en Jan i això per mi ja era massa. Era una cosa que ja em superava i que jo sabia que no podia tenir per molt que m'esforcés.

Em vaig quedar de pedra, no sabia que jo li havia fet tant de mal. Ella era una persona meravellosa per molt que m'hagués fet patir aquests dies.

-Maria, ets una noia guapa i intel·ligent, sigues tu mateixa i ja veuràs com trobaràs al noi que et mereixes aviat –Em vaig apropar per abraçar-la i ella em va donar una gran abraçada mentrestant deixava caure algunes llàgrimes sobre la meva espatlla.

-Gràcies per haver-me perdonat, no se perquè ho has fet amb tot el què t'he fet passar aquests últims dies.

-Tranquil·la tothom té moments dolents, cadascú se'ls pren de manera diferent però... –Ens vam riure i vam sortir juntes d'aquell lavabo.

Aquella tarda la Maria va anar a parlar amb l'Andrea i tot es va arreglar. Tot era com sempre, amigues que s'estimaven i passaven molt de temps juntes, bueno ja no tant de temps perquè en Jan me l'ocupava casi tot, però sempre em guardava un espai per a elles.

Jo ara em trobava a casa d'en Jan, però no estàvem sols, estàvem en Jan, l'Andrea, l'Arnau, qui ens vam començar ha fer grans amics gràcies a la nostra passió pels esports i la nostra gran competitivitat amb els videojocs o bàsicament amb tot, la Maria i jo. Ah, que se m'oblidava, també estava en Marc, actual i primer novio de la Maria qui el volia tal i com era sense que ella hagués de canviar res de la seva forma de ser.

En aquell moment em vaig adonar de que existeixen diferents tipus d'amors, on hi havia el mateix factor, que tots t'estimaven i t'apreciaven tal i com ets.

Per part meva preferia l'amor que em donava en Jan, aquell que sempre et feia posar-te vermell amb els seus comentaris sobre tu i que t'estimava d'una manera més forta. Però també vaig aprendre que existia l'amor dels amics, un amor que estaria amb tu tota la vida si sabies escollir bé a les persones que volies que tel donessin, l'amor que et feia petar a riure en els moments bons i el que et recolzava i et deixa la seva espatlla en els moments dolents o difícils donant-te suport i seguretat en tu mateix.

I jo per sort podia gaudir d'aquest privilegi del que estava gaudint ara i espero que el pugui gaudir durant tota la vida.

ÉS UNA HISTÒRIA CURTA PERÒ SI OS HA AGRADAT EN TENIU DUES MÉS PER LLEGIR EN LA MEVA CONTA PERÒ SON EN CAS