Què és l'amor?

Divendres 5 de març II

L'habitació era gran, amb pòsters de jugadors de futbol i d'alguns surfistes que no reconeixia. Tenia tons blaus de diferents colors, un gran escriptori amb un ordinador Mac blanc a sobre i uns quants bolígrafs en un envàs de colacao. Un llit per només una persona i un puf vermell que es trobava sota un finestra tancada. Només ens il·luminava una làmpada de sostre.

-De qui es l'habitació? –Vaig decidir parlar, encara amb les meves mans sobre les seves.

-Es la d'invitats, és on normalment dormo jo quan em quedo a dormir. Recorda que ell és el meu millor amic i es com si fos la meva segona casa.

-Es enorme, m'encanta. Per què m'has portat aquí?

-Per estar en un lloc tranquil.

-Per?

-Si que preguntes. –Ens vam riure, va deixar-me les mans. Me les vaig mirar i ho va notar –Volia parlar amb tu en privat.

-Sobre què?

-Sobre el que ha passat fa uns minuts.

No sabia si jo volia parlar d'això, i si he mostrat els meus sentiments cap a ell i ell no sent el mateix?

-Jo... –El mòbil va sonar interrompent-me, era la Maria, merda que li deia jo ara? Segur que volia parlar sobre lo del Jan. El vaig agafar.

-Hola Maria –Vaig fer-li un gest al Jan perquè no digués res- Que passa?

-He de parlar amb tu, es sobre el Jan. On estàs? No et trobo per cap lloc.

-Em... He sortit fora, on vols que quedem?

-Als lavabos, si vols vaig jo a per tu.

-No! Dic... No cal de veritat, vaig jo als lavabos, ens veiem allà. Adéu.

La vaig penjar i vaig pujar la mirada per trobar-me en Jan. Ell em va mirar sorprès.

-M'he d'anar si no sospitarà, ho sento.

-Bueno i ara què?

-Com que què?

-Que què farem amb el que ha passat.

-No sé que vols fer?

-No sé, es que m'he adonat de que m'agrades i et necessito al meu costat.

-A mi també m'agrades però que fem amb la Maria?

-No ho sé.

-Jan m'he d'anar, en serio. Quedem demà i ho parlem?

-Vale, si vols anem a la meva casa, saps on està?

-Clar, si allà viu la Maria. Espero que no ens vegi.

-Vale dons a les 5 a casa meva.

-Sí, adéu –Em va donar un petó que no m'esperava i me'n vaig anar.

Al arribar cap a on estava la Maria, havia canviat, ja no tenia la mateixa cara d'alegria que al principi.

-On està l'Andrea? –Em va preguntar ella- No l'he vist des de que em entrat a la festa.

-Suposo que estarà amb l'Arnau.

-Com l'odio! –diem les dues a la vegada per després posar-nos a riure com dues desesperades. Es notava que ens ho passàvem molt bé juntes i que ens estimàvem, per això no li volia dir lo del Jan. I si lo del Jan afectava la nostra amistat? I si després ja no volia ha estar amb mi? No se que faria. Tinc a l'Andrea sí, però jo no sóc una nena amb moltes amigues i les poques que tinc m'agradaria conservar-les, sobre tot perquè m'estimo molt a l'Andrea i a la Maria.

-Tia, he vist a l'Arnau liant-se amb una altre, li em de dir si o sí a l'Andrea.

-Amb qui s'estava liant, m'ho dius de veritat?

-Si, s'estava liant amb l' Ana.

-Però l'Arnau anava borratxo?

-No ho se però li hauríem de dir a la Andrea.

-Ja m'encarrego jo. Demà quedo amb ella i li dic.

-Si millor perquè jo em ficaria nerviosa i no podria ni parlar.