[Insereix títol to' flama]

CAPÍTOL 1

Sona el puta despertador. Recull tota la força del meu cos per complir el gran esforç d'aixecar-me del llit. Em dirigesc cap al bany per a dutxar-me com a qualsevol matí. Mir el mirall i veig el meu reflex amb la cara d'adormit que em representa, tenc unes ulleres gegants, no he pogut dormir durant tota la nit. Em fic dins la dutxa i deix que els meus pensaments volin mentre la càlida aigua cau damunt la meva esquena. Surt d'aquell paradís aquàtic per continuar amb la meva rutina matinera. Em dirigesc cap a la meva habitació nu i pel camí sent una veu darrera jo que exclama -Joder Jordi un altre pic! Estic fart de veure't la pixa cada matí! Vols fer el favor de dur uns gallumbos quan vas a dutxar-te! -És el meu company de pis i amic Robert, veig que té una cervesa a la mà i li dic -Amb una birra de bon matí? Ets un puta alcohòlic! -Me pas la mà pels ous i li freg per la cara -Tio! De que putes vas! Vinga vestit i corr. Que arribaràs tard a la uni. -D'acord mamà -Me dirigesc a la gelera, l'obr i agaf un brick de llet, és buit. -Te puc agafar llet de la teva part? -Llet? Això és per "pussies" a aquesta casa se veu birra! -No me sembla mala idea així que agaf una cervesa de llauna. Em dirigesc a la meva habitació per vestir-me. Ja vestit agaf els auriculars, m'acomiad d'en Robert i baix al carrer. Em pos alguna cançó d'uns dels meus grups favorits i camín cap a la boca del metre. Arrib al mateix temps que el meu metre. Entr i tenc la sort de trobar un seient buit. Trec el meu llibre de història de l'art de la motxilla per repassar l'examen, però en pujar la vista veig una al·lota amb una samarreta de la mateixa banda que sona als meus auriculars. És preciosa, una noia amb els cabells curts tenyits de color rosa, uns ulls marrons clars que desprenen buidor i miren al terra, la pell fina i blanca amb un pírcing al seu nasset. Treu el seu telèfon mòbil per canviar de cançó sospit, ja que te posat uns auriculars. Mentre la canvia descobreix que l'estic mirant. Me riu. M'adon que sap que la mir i obr el llibre ràpidament per dissimular. El metre s'atura i sent una veu dolça que diu -Adéu amic. -Me pos vermellíssim i dic quequejant -A..A..Déu. -Qui deu ser aquell àngel caigut del cel? Em deman... Torn a guiar la meva vista cap al llibre i seguesc llegint.