[Insereix títol to' flama]

CAPÍTOL 2

Vaig tornar de la uni acabat, el cabró del profe ens havia mandat un treball sobre l'esclavitud del poble negre als Estats Units. Quan vaig entrar a casa vaig veure a en Robert jugant a la consola i parlant amb algú a través de la màquina. Vaig saludar però no vaig rebre resposta, vaig insistir però seguia igual, així que vaig agafar el comandament i vaig apagar la televisió. Tot d'una se'm va llançar a sobre cagant-se amb la meva mare -Què fas mallorquinot fill de puta!? -Si segueixes jugant a aquestes merdes se't fregirà el cervell. -Esper que hagis interromput la meva partida per alguna cosa important... Perquè sino... -Pues mira, avui he vist una al·lota preciosa al metre, semblava un àngel caigut del cel... -Ah sí? Què li has dit? Tens el seu número? Les té grans? -No... No li he dit res... -Eh? Però saps que li diuen? Alguna cosa li hauràs dit! -Idò no, no li he dit res... Simplement l'he vista i m'ha encantat... Espera! m'ha dit adéu i jo també m'he acomiadat. -Vols dir que m'has fet perdre la partida del Mine of Duty per aquesta puta merda? -No sé tio... T'ho volia contar... -Quina estupidesa. Agafa la cartera i convidem a una canya per compensar-me. -Vinga va! -Anàrem a un bar a prop de casa que estava a rebentar de gent perquè jugava el Barça així que decidirem anar a la botiga i comprar unes birres i patates fregides. Tornarem a casa i vàrem veure una pel·lícula d'humor. Entre rialla i rialla no me'n vaig adonar que tenia 7 cridades perdudes de la meva mare, així que quan ho vaig descobrir la vaig cridar tot d'una -Si? -Mamà, que ha passat res que me crides tant? -En Robert se xapava i imitava el meu accent mallorquí que emprava per parlar amb ma mare. -No Jordiet tranquil, es que he vist que no contestaves i m'he posat nerviosa. -Vaig rebre un clatellot d'en Robert i me va dir -No has de fer sofrir a la teva mare. -El vaig mirar amb cara de "ets un fill de puta" i vaig continuar xerrant amb ella. -No ha passat res, tranquil·la. Tot bé per "sa Roqueta"? -Tot beníssim, na Nena avui ha guanyat es premi a millor redacció de tot 5è de primària. -Ah sí? Me la passes i la felicit? -Ha anat a dormir a ca una amiga, demà faré que te telefoni. -Va sonar el timbre de la porta i en Robert havia desaparegut durant la conversa. -Mamà t'he de deixar que truquen a la porta. -Com que truquen!? D'ençà que partires a estudiar a Barcelona t'has tornat un "catalanòfil". -Vinga mama un petó molt fort. -Un petó... Ai Déu meu... Adéu Jordiet... -Vaig penjar el telèfon i em vaig aproximar a la porta per obrir-la.