Pròleg

11 0 0
                                    

Segons em van explicar els meus pares, el dia que van anar de vacances al desert va ser el pitjor dia de les seves vides. Us ho explicaré una mica: jo encara no havia nascut quan els meus pares van anar al desert del Sàhara amb el seu millor amic, en Bròquil i la meva germana gran. Tot anava de primera quan es van trobar amb una esfereïdora tempesta de sorra. Caminaven amb dificultats i amb prou feines podien obrir els ulls. I no va ser fins que van arribar a un aixopluc quan es van adonar que havien perdut en Bròquil. I ma germana. Es van desesperar durant uns llargs minuts però, en veure que no podien fer res, ho van deixar córrer i van entrar a les profunditats de la cova que els hi feia d'aixopluc. De sobte, el meu pare va entrebancar-se amb alguna cosa que de seguida va voler descobrir que era. Era una caixa feta de pedra amb forma de cub i, gràcies a la llum que entrava feblement per l'entrada de la cova van poder llegir unes lletres escrites: Manga Mania.

Molts anys després, quan jo ja havia nascut i tenia tres anys, estava jugant quan vaig descobrir la Caixa de Manga Mania, i la vaig obrir. A dins hi havia un grandiós diamant de color vermell intens! Sense saber molt bé el què feia (perquè no ens n'oblidem que tenia tres anys), el vaig voler agafar però, a la mínima que el vaig tocar, es va desintegrar. Al cap d'aproximadament un mes, tenia el cabell completament vermell. 

Manga Mania - Al Rescat de PanèlopeOnde histórias criam vida. Descubra agora