Mis poesías

T'HI TROVES AL CEL...

Esta es una de las primeras poesías en catalán que escribo. No suelo escribir mucho en este idioma, si hay muchas  faltas  lo siento (Aunque lo he pasado por un corrector, no son milagrosos). Espero que os guste y si tenéis alguna critica no dudéis en decírmelo.

Obre els ulls, no ho veus?
Tot és fosc i ell no està.
No encenguis una espelma,
sense treure't el drap dels ulls.
No el veuràs, ni el trobaràs.
Has encès el llum i...
L'has confós però, no ho saps.
Creus que es ell però, i les ferides?
No les sents? No et fan mal?
Els crits, no els escoltes?
"Pare no, aturat, deixa-li en pau!"
"Més cops no pare, per favor"
"Li faràs mal, aturat"
És que no escoltes als teus fills?
Llàgrimes, crits, ferides, sang!
Fa anys un amor etern...
Et va enamorar, t'hi vas casar.
Vau tenir fills. Aviat va canviar.
El temor va començar.
Aviat va ser el teu dia a dia.
No és pas el teu marit.
No és pas el teu amant.
Només és un monstre.
S'escolten uns passos,
s'escolta el terror.
La clau obre la porta.
Tots calleu, pareu i no us moveu.
Més passos, creix la por.
Sobre la porta del dormitori,
t'inunda el terror i no ho veus.
L'estimes, l'aprecies,
s'apropa i plores...
No has encès cap espelma.
El llum es apagat.
Però no tens el drap als ulls.
Ulls ven oberts i llàgrimes a la cara.
L'esquives surts i tanques la porta.
Agafes als teus fills i corres.
Saps que et segueix
saps que s'apropa, però.
Els teus fills i tu, correu.
T'atures, crides... "Correu"
Li pantes cara, els teus fills s'escapen
tu...