Capítol 1 (Wendy)
Ja fa 3 mesos de l'assassinat. El món ha donat un gir de 180º. Estic bé vaja, com sempre. A la cafeteria de la cantonada em mira un home de caràcter descarat, però atractiu. Les seves mirades amb aquells ulls de color mel em toquen la fibra. Avui serà el dia en que li diré alguna cosa.
-Hola, que tal. Se que no em coneixes però té estat observant i ...- li dic amb una cara de tomàquet ben vermell.
-Calla, estic esmorzant, fes el favor d'escampar la boira.- em talla en sec com si fos un tros de mantega.
La freda sensació de quan et deixa tallat algú que li tens apressi s'escampa pel meu interior com la pudor de gas. Una llàgrima de dolor em regalima per la galta.
En aquell moment la meva mà reacciona i dóna una bufetada a l'home que se li cau el cafè. Al segon me n'adono de que le espifiat. Ell no va dir res i se'n va anar. Ningú el va veure més.
YOU ARE READING
LA CARAVEL·LA
AdventureLa Wendy passa per un moment maravellós des de que ha coegut a l'Andrew, però té un passat perillós que la portarà a les portes de la mort.
