LA CARAVEL·LA

CAPÍTOL 1.2

Dos setmanes després de l'incident de la cafeteria algú truca a la porta a les vuit del vespre. Obro la porta. Ostres, el noi dels ulls i caràcter descarat està allà palplantat en el porxo de la meva caravana.

-Tanc la porta i fes les maletes! No preguntis!- em diu nerviós i desesperat.

-Com? Perdona?- interpreto una ordre però no n'estic segur.

-Pots fer el que et demano d'una punyetera vegada!- escridassa. Allà es quan decideixo callar i seguir les ordres.

-Mira- diu més calmat- estem en perill.- deixa anar aquella "bomba de rellotgeria" que canviaria la meva vida.

-Com que estem, ho estaràs tu, jo no.- li dic amb autoestima pel terra.

-Estic ficat en un embolic, dels casinos de Monte Carlos només hi he tret problemes i dels grans. Un d'ells és el nét del Padrino. Bueno tots li diuen com el seu avi. Una nit que anàvem una mica beguts vam fer una aposta a que trobaria la caravel·la de Colom enfonsada al Atlàntic...-

-Però què hi tinc jo ha veure?- l'interrompo.

-Segueixo?- pregunta amb un tò prepotent llavors assenteixo amb el cap.

-Com deia d'això en fa tres mesos, però fa dos setmanes concretament després de l'incident el Padrino em va visitar amb la intenció de matar-nos als dos sinó complia la meva aposta. Perquè tu et preguntaràs, doncs ens va veure aquell dematí junts i ens ha relacionat.-

Després d'aquella confessió un silenci inunda la caravana, no paro de pensar en el dichos dia el qual em vaig sentir atreta per l'Andrew Wells.

-Marxem? O vols morir, perquè jo no.- em diu

- A on, que ho puc saber? Estic en el meu dret.- li llanço amb una mirada profunda i desafiant.

- A Corvo, una illa de las Azores, anem?.-

A fora ens esperava un Jeep Rubicon blanc amb les llantes cromades, una mica brut pel fang ressec. Però la esplendor dels llums dóna ha veure un home amb els ulls blaus fosc com el mar, Bueno se que em fixo molt amb els ulls però es que són tan bonics que ningú pot resistir als seus encants. L'home de camisa de quadres amb texans gastats, els cabells de color castanya torrada.

-Et presento el meu germà, Brad la Wendy, Wendy en Brad. D'acord, doncs marxem que no tenim molt de temps.-

Ostres l'home atractiu del que estic penjada té un germà igual de guapo.