Uns anys una mica complicats

Primera dificultat

Per fi l'estiu!!
Com cada estiu, vaig al meu apartament davant de mar i mi passo allà unes setmanetes.

El primer dia a la tarda ja vaig quedar amb el noi que em tornava boja però, com que tinc tant d'orgull, no volia pas que se'm notés massa, així que em vaig comportar com si fóssim amic. Res mes. Amics i prou.
Primer semblava que funcionava això d'amagar-me els sentiments, però al cap d'una estona ja m'oblidava dissimular així que com que ell em va notar les ganes q tenia de fer-li un petò, ell es va avançar i me'n va fer un, amb un sentiment d'alegria i de confusió. Tots dos voliem saber que passaria després si comencem a estar de rotllo un altre cop. I com "valents" que ens creiem, ens hi varem llençar de ple en el misteri.

En el poble era festa major, així que hi havia la fira i les barraques montades, el lloc on anava les 3 nit que va durar la festa major.

La primera nit va ser fantàstica! Vaig estar amb ell, i amics seus que anaven venint de tant en tant a saludar, amb alcohol, amb els meus amics, etc... Tot va estar super cool.

La segona nit... La veritat es que no la vull recordar, no va ser tant divertida, ja que em vaig enfadar amb ell perquè una amiga m'havia dit coses d'ell que no em van agradar gens, i jo me les vaig creure sense preguntar-li o parlar amb ell. Com que jo estava enfadada i ell no sabia el perquè, ell es va enfadar amb mi i es notava distant meu, així que varem acabar separats.
Aquella nit em quedava a dormir a casa del nòvio de la meva millor amiga, per dormir el meu nòvio, la meva millor amiga, el seu nòvio, i jo, així que no podia marxar a casa.
La meva millor amiga es va passar bebent, ja que era la segona vegada que bebia a la seva vida, i estava feta pols, no recordava ni qui era el seu nòvio, estava tremolant i no es volia posar la jaqueta així que el seu nòvio em va demanar ajuda a mi (com a millor amiga) i vaig intentar ajudar-la fins que es va posar millor. Però jo seguia pensant en ell, el que em feia tornar més boja cada segon que passava al seu costat, però que a la vegada estavem enfadats.
Una amiga que estava castigada i no va poder venir a barraques em va trucar per saber com anava tot i li vaig explicar el que li havia passat a la meva millor amiga i llavors, com que no aguantava mes, em vaig posar a plorar al explicar-li que m'havia enfadat amb ell i ell amb mi.
Vaig estar tot el camí parlant amb ella, i el meu nòvio es va posar gelós perquè pensava que parlava amb un noi, i com es de costum a la nostra relació, no em va dir res.

Varem anar al parc del costat de la casa en que aquella nit dormiria, que esta a menys d'un minut, i la meva millor amiga em va veure plorant així que va venir a preguntar-me que em passava i li vaig explicar.

Llavors se'n va anar i va parlar amb ell perquè ell també semblava que hagués plorat.

Ens van dir que parlessim, que tot era un mal-entès però ens-hi vem negar.

Un cop dins de casa, ens varen pendre el mobil al meu nòvio i a mi i ens van començar a fer preguntes que tenien relació als problemes que teniem. Sinó contestavem, tiraven el mobil enderrere fins que caigués del llit, si contestavem, el tiraven endevant fins que el poguéssim agafar.

Els dos ens varem mirar i vam dir "Quin merda de joc es aquest? No som nens petits!".

Però al cap d'una hora estavem tant o més bé que abans de les barraques i els-hi varem agraïr aquell "merda de joc".

I la tercera nit jo havia de marxar abans així que no vaig beure ni res i varem estar junts.