Com pot ser que ma mare encara pensi que m'agrada...
-Què?
-Bon dia Eloi perdó pensava en una cosa que m'ha dit ma mare.
-Va deixeu córrer anem que arribem tard.
-Merda!
-Què et passa ara?
-Donc que ahir vaig planejar un dia perfecte amb la Maria i no vaig fer els deures.
-La Meritxell ja et va dir que quan no els tinguessis ni et presentesis a classe.
-A si😏? Donc avui no i penso anar.
-Et caurà una bona ja veuràs pero sola no et deixaré pas que carai jo també faig campana.
-Vine que et vull ensenyar un lloc, hauràs de caminar una mica ja sé que no t'agrada però fes-ho per mi😌💕.
-Va... anem.
-Que consti que ho has dit tu!(Li agafa la mà i arrenca a córrer)

Ja hem arribat.😊

-Que, ququeee... però si és preciós!
-Perquè creus que estem aquí?
-Per...(s'acosta a ella i li fa un petó)
Ella li segueix el joc, no s'aparta però és queda de pedra. Com pot ser que el seu millor amic l'estimi? És això no? O sinó perquè la besat?
Quin cacau! (Desitja parlar ja amb la Maria i relaxar-se aquesta tarda amb ella)


No pot serWhere stories live. Discover now