Com pot ser que ma mare encara pensi que m'agrada...
-Què?
-Bon dia Eloi perdó pensava en una cosa que m'ha dit ma mare.
-Va deixeu córrer anem que arribem tard.
-Merda!
-Què et passa ara?
-Donc que ahir vaig planejar un dia perfecte amb la Maria i no vaig fer els deures.
-La Meritxell ja et va dir que quan no els tinguessis ni et presentesis a classe.
-A si😏? Donc avui no i penso anar.
-Et caurà una bona ja veuràs pero sola no et deixaré pas que carai jo també faig campana.
-Vine que et vull ensenyar un lloc, hauràs de caminar una mica ja sé que no t'agrada però fes-ho per mi😌💕.
-Va... anem.
-Que consti que ho has dit tu!(Li agafa la mà i arrenca a córrer)Ja hem arribat.😊
-Que, ququeee... però si és preciós!
-Perquè creus que estem aquí?
-Per...(s'acosta a ella i li fa un petó)
Ella li segueix el joc, no s'aparta però és queda de pedra. Com pot ser que el seu millor amic l'estimi? És això no? O sinó perquè la besat?
Quin cacau! (Desitja parlar ja amb la Maria i relaxar-se aquesta tarda amb ella)
YOU ARE READING
No pot ser
RomanceCom pot ser que tot canvi el sentit? No s'havia que volia dir estimar fins que va aperèixer aquest sentiment dins meu. Com podia ser, tot era molt extrany, aquesta sensació que tens quan pujes en una atracció per fires del teu poble, aquestes pessi...