24 Hores

1: La trucada

Em presento, em dic Jordi i sóc un estudiant d'universitat, visc a Barcelona en un pis d'estudiants.
A continuació us explicare la història que em va passar fa qüestió d'un mes, apa dons comencem.
La primavera ja es feia notar amb el floriment dels arbres i les flors, tenia un examen de matemàtiques i estava estudiant a la cafeteria de la cantonada mentre em prenia un café tranquillament. Quan vaig tornar cap a casa vaig sopar i me'n vaig anar a dormir, estava rebentat.
Al matí següent vaig agafar el metro. En arribar a la universitat vaig fer l'examen i haig de dir que em va sortir super bé. En acabar les classes necessitava un descans perquè tenia el cap com si fos un bombo, vaig decidir fer una migdiada i desprès anar a fer un vol per les muntanyes de collserola amb en Marc i en Nil els meus companys de pis, en Nil que no pot estar ni un segon quiet va proposar d'anar al tibidabo, jo no en tenia gaires ganes però em vaig haver d'aguantar. Desprès de pujar infinites atraccions vam tornar a casa i vaig ficar-me a estudiar per l'endemà. El dia havia passat molt ràpid i jo estava carregat d'energia i vaig agafar la moto i me'n vaig anar a veure els meus familiars que viuen a Blanes. A la tarda següent furgant per la casa vaig trobar una foto del meu pare que es va morir fa dos anys en un accident. La meva vida aquells dies no era gens interessant, en resum la meva vida era: al matí anar a la universitat i a les tardes agafar la moto donar un vol o sortir amb els amics. No cal que us ho expliqui perquè em faria el pesat, aixi que passare al principi de la història. Ja erem casi al Maig així que ja casi s'acababa el curs. Aquella tarda estava prenen el cafè al bar de sempre i inquisitivament vaig notar que algú em mirava, i en efecte un senyor baix amb una mica de gepa d'uns 70 anys d'edat em va fer el gest de que m'acostés i vaig seguir les seves ordres, quan vaig estar al seu costat es va tapar la boca i em va xiuxiuejar a l'orella.
-Noi quan arribis a casa truca a aquest número. Jo vaig asentir i me'n vaig anar a casa i a quarts de 10 vaig decidir trucar al número que m'havia dit aquell home. Una veu ronca i molt greu em va respondre:
- Bona nit parlo amb el senyor Jordi Rosell?.