24 Hores

3: Primer assalt.

No vaig parar de pensar-hi en tota l'estona fins arribar a casa, llavors vaig ficar-me a estudiar però no em podia concentrar, ho vaig deixar estar i em vaig ficar a dormir. M'havia de preparar perquè m'esperaven uns dies molt mogudets.
Només de llevar-me vaig pensar en una cosa.
- I com m'ho faré per anar a viatjar als llocs, amb quins diners?
Se'm va encendre la bombeta, els hi demanaré als meus pares, no m'acabava de conevèncer perquè no m'agradava enganyar als meus pares. La idea en resum consistia en trucar als meus pares i demanal's-hi diners per els examens finals de la universitat. El pla va sortir tal i com esperava ja tenia els diners i estava disposat a començar a viatjar. Pero m'havia d'esperar. Jo en realitat en tenia ganes de viatjar però no tenia ganes de fer el que havia de fer allà. No vaig fer res en tota la tarda només intentar treure'm del cap els pensaments sobre aquell tema.
No se ni com vaig poder dormir aquella nit, em vaig despertar d'alló més descansat vaig esmorzar calmat, aquell dia no vaig anar a l'universitat. Vaig posar-me a mirar la tele amb el móvil a les mans esperant una trucada que sabía que tard o dora arribaria. Estava nerviosissím i no parava d'anar movent la cama amunt i avall sense seguir cap patró. No se perquè en aquells moments vaig començar a tenir molta sont, i quant feia l'últim cluc d'ull vaig sentir un soroll com si vingués des de molt lluny però vaig obrir els ulls per comprovar-ho. Era el móvil sonant amb la seva música que a mi em semblava divertida però a tothom li semblava horrible.
El vaig agafar tant ràpid que casi se m'escapa de les mans.
-Si?. Vaig dir amb incertesa
I la veu del capità de la mena de "secta" em va deslumbrar.
-Tú escarransit estàs apunt?. Va gemegar amb veu de superioritat.
Jo amb un to valent vaig dir.
-Esclar que sí jo sempre estic apunt.
-Doncs vinga va comencem en primer lloc vull que sàpigues que aquest primer lloc serà bastant aprop, a continuació et diré una endevinalla i serà el lloc on hauràs d'anar.
"La reina de ferro i art, s'alça victoriosa i galant". Au vinga comença, prepara't la maleta que començem.
Vaig penjar i vaig estar rumiant molta estona i de sobte vaig pensar:
-Esclar feta de ferro, la torre Eiffel!
Ja era hora de marxar, vaig agafar un vol d'avió, quan era a l'aeroport em vaig adonar que em les presses no havia fet cap maleta. En embarcar la suau música que m'havia posat amb els auriculars impedia que m'adormís i que difrutés d'aquell paisatge tant bonic que era la magnífica Catalunya des de l'aire!